Sobre l'estil personal, la originalitat, i altra mena de qüestions ...

Sovint treballo en una sèrie d'imatges, m'encallo, 

(o potser necessito un descans),

 i necessito deixar repossar durant una temporada el que he trobat 

i deixar un temps aparcat [però gairebé mai tancat] un tema,

per a reprende'l al futur i seguir avançant, passat ja un cert temps.

 

Hi ha fotògrafs i artistes que es passen molt temps buscant tenir un estil personal,

un estil que els faci fàcilment reconeixibles com autors 

i molt identificables a les seves obres,

alguna mena de característiques que relacionin les seves obres amb la seva autoria.

 Hi ha alguns autors que quan troben una beta creativa,

i/o un filó temàtic i estilístic exitós,

amb el que obtenen un cert reconeixement públic,

aleshores  moltes vegades es dediquen a repetir la seva fòrmula d'éxit, 

per a intentar, 

per una banda consolidar i consagrar el seu estil personal,

(que potser els ha costat força trobar),

i també per a mantenir l'èxit i reconeixement que finalment han assolit. 

 

Hi ha altres autors que van canviant el seu estil,

i que tenen diverses "èpoques creatives",

 i que van canviant i evolucionant el seu treball durant la seva trajectoria personal.

Jo sóc més proper a aquesta mena d'autors, 

i en el que faig, (bo o dolent, millor o pitjor ), 

procuro no repetir-me massa.

Evidentment, sempre hi ha alguns temes que revisito de tant en tant,

i als que m'agrada retornar, per que m'interessen especialment,

però quan els revisito procuro no fer el mateix que he fet anteriorment.

I tot i que en el fons potser sigui fer una mica de "més, del mateix",

aleshores intento donar una nova mirada del mateix tema.

 

A mi m'avorreix fer sempre el mateix, i de fet, intento tot el contrari.

El meu estil personal" potser consisteix en no tenir un "estil personal" clarament definit,

i en anar evolucionant i investigant per nous camins,

als que a vegades em porta l'atzar, 

o que altres vegades jo mateix trobo en les meves exploracions i recerques. 

 

Gairebé ningú pot descobrir ja "coses noves", per que quasi tot està ja inventat, 

malgrat que les evolucions tècnològiques progressivament ens van oferint també noves eines,

 que també ens poden aportar noves maneres de veure i de fer les coses.

En el fons, tot el que fem són variacions amb repetició,

o repeticions amb variacions.

Però jo valoro molt la originalitat i la innovació, 

i potser per aquesta raó intento ser el més original possible,

"obligant-me" a no repetir-me massa,

revisant de tant en tant el passat per a saber quins camins vull seguir en el futur. 

Per que és molt bo, i està molt bé,

girar la vista endarrera cap al passat,

 per a veure d'on venim, i què s'ha fet anteriorment,

i per a intentar no fer o repetir el mateix, i poder anar una mica més enllà.

Per que, a vegades, el "ser original" també pot consistir en "tornar als origens",

revisitant-los,  

però entenent aquests "origens" com les "essències",

( l'essència de les coses ),

encara que sense la necessitat de repetir les mateixes formules estilístiques, 

les mateixes estètiques, o les mateixes solucions formals.