[segons la Wikipèdia]
"En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de carnestoltes oferia mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la quaresma. Actualment, el carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic al voltant del rei Carnestoltes."
La característica principal del Carnaval és/(o era) el seu esperit transgressor.
Però ara,
el Carnaval (actualment) ja és "CAR" i ja "NO VAL".
Ésa "CAR" per que, per ell, molts potser ara es gasten el que probablement ja no s'hauríen de gastar.
I, -[en la meva opinió]-, ja "NO VAL", per que ha perdut la seva principal essència: la transgressió
Per tant, [ potser abans] el Carnaval tenia [realment, encara en té?] un "esperit transgressor".
¿Però què passa quan la transgressió s'autoritza i oficialitza,
quan es calendaritza, es converteix en un "costum tradicional" i,
més que subvertir les costums, es converteix en la pròpia costum mateixa?
Doncs el que passa és que
aleshores la transgressió perd la seva "gràcia",
la seva identitat i la seva naturalesa original,
la seva caracacterística primigènia i essencial,
per què aleshores ja és una "transgressió autoritzada i normalitzada", que té butlla social,
i per a la qual ja ens han donat tàcitament permís,
[o fins i tot, per a la qual ja ens han incentivat a participar-hi].
Aquella antiga transgressió ha deixat de ser transgressora,
per que ja ha estat normativitzada,
i per que s'exerceix per que toca fer-la
( o fins i tot, per que "convé" fer-la),
i per que d'aquesta manera "ja en tenim permís".
¿Quina mena de transgressió és una transgressió a la que ja et donen permís,
una transgressió que ja s'espera, i que ja s'accepta de manera generalitzada?.
Deixeu la "falsa transgressió" i apunteu-vos a la subverssió !!!,
sigueu transgressors de veritat, però si voleu ser-ho,
sigueu-ho "quan no toca fer-ho", o (encara millor),
quan realment us vingui de gust,
quan us abelleixi, però durant totes les èpoques de l'any,
(qualsevol altra època, millor que no pas ara).
Feu-ho per que realment ho voleu, i no pas per que us en hagin donat permís per a fer-ho,
i (encara menys) NO només per que ara toqui fer-ho.
En temps de Carnaval, ARA la transgressió està més en la "no transgressió"
que en la "falsa transgressió suposada".
Quan la transgressió està orquestada, allò ja no és una transgressió,
és una enredada.
Per a que fos una transgressió real, hauria de succeïr "quan no tocava",
i (sobretot) no hauria d'estar acceptada, ni autoritzada.
I encara més, ¿Per què el Carnaval és una transgressió que s'ha de fer "disfressada"?
Cal disfressar-se per a adoptar un comportament transgressor?
Els trangressors reals actuen sense disfresses,
a cara destapada, valenta, i a la que no li calen màscares.
Les identitats impostades (o irreals) són falses.
Per tant,
sigueu transgressors, sigueu valents, sigueu honestos,
TRANSGRESSIÓ ARA?
NO, GRÀCIES.
SUBVERSIÓ !!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario