Cada vegada més, tinc un sentiment molt més escèptic vers les exposicions fotogràfiques clàssiques,
(em refereixo a les exposicions fotogràfiques convencionals,
amb imatges exposades a una sala d'exposicions, o algun altre lloc).
Aquesta mena d'exposicions suposen una preparació, atenció i dedicació,
molta feina, (selecció, preparació, i muntatge d'imatges, muntatge i desmuntatge de l'exposició, etc.)
també uns costos econòmics de producció i materialització,
i tot plegat, representa molt de temps i esforç invertits per a poder mostrar les imatges públicament,
durant un període de temps relativament curt, amb una xifra de visitants relativament modesta,
i sovint sense que ens aportin altres factors de valoració o compensació positiva,
(com podria ser l'edició d'un catàleg,
o el reconeixement implícit d'haver exposat a una sala de prestigi, etc.).
Abans, la gent ( em refereixo a una gent que sovint no anava a veure les exposicions que feia)
sovint em preguntava que què feia, i si havia de fer alguna altra exposició properament...
Jo tampoc és que hagi fet moltíssimes exposicions convencionals,
(tot i que amb els anys ja n'he fet unes quantes), però he de dir que en moltes de les que he fet,
les satisfaccions personals que m'han comportat han estat relatives.
Potser per això, amb l'arribada d'Internet, vaig començar a exposar-hi també les meves imatges.
i aleshores, quan em preguntaven que què estava fent, o si exposava (o no),
jo ja podia adreçar als meus interlocutors a les meves imatges publicades a Internet.
En principi vaig tenir ben present que era una manera molt còmoda i econòmica
per a poder mostrar públicament les meves imatges,
[m'estalviava: costos econòmics, feines de muntatges, vigilàncies de sala,
no depenia d'horaris d'exposició (imatges visibles les 24h/ 365 dies anuals),
ni de disponibilitats de sales i/o espais expositius, ni de limitacions de calendaris d'exposició,
i per (sobre de tot), ràpidament vaig poder comprovar que el nombre de visites virtuals,
(sense cap limitació temporal o d'àmbit geogràfic),
era enormement superior a les visites presencials que havia tingut,
durant un calendari d'exposició de qualsevol de les meves exposicions convencionals].
De tant en tant, encara exposo algunes vegades en exposicions convencionals,
però ja ben poques vegades.
I per què exposo i continuo exposant a Internet,
però cada vegada menys en exposicions convencionals?
Doncs per que, tot i que (de fet) jo faig fotografies per que m'ho passo bé fent-les
[ és a dir, faig les fotos per a mi, i continuaria fent-ne,
encara que les meves imatges no les veiés ningú més],
el poder mostrar-les a Internet, per a mi és una manera fàcil i còmoda
de poder compartir-les amb altra gent.
Que les meves imatges després agradin (més o menys) a la gent,
tot i que pugui resultar afalagador, tampoc em motiva especialment.
Si no agradessin gens, continuaria fent exactament el mateix que ja faig actualment.
Jo no busco reconeixement ni consideració artística a través de les meves imatges;
em satisfà (i encara millor) si també agraden a la gent,
però això tampoc és el meu objectiu principal.
El dia que deixi de passar-m'ho bé fent fotos,
doncs simplement deixaré de fer-ne,
per que, (afortunadament per a mi),
hi ha moltes altres coses que també m'agraden i interessen força.
No hay comentarios:
Publicar un comentario