Buscant models alternatius ... [ 1 ]

Cada vegada em costa més trobar models. 

El problema va en augment, i a vegades em resulta difícil el poder resoldre'l.
Ara ja tinc una maniquí com a model resident al meu estudi. És molt bona noia, està totalment predisposada i entregada a la seva feina, però no sempre li estaré fent fotos a ella.De fet, la situació potser ja comença ser una mica preocupant, ...  però no desesperem!, que al final, quasi sempre es pot trobar una sortida alternativa. I jo l'he trobat. 

Davant la dificultat de poder disposar de models, he trobat una altra sortida "diferent", però no gensmenys creativa: Els INSECTES.  Si, ja sé que (a molts i a moltes) us semblaran uns models fastigosos i repugnants, però són molt abundants, i en el fons, en la majoria dels casos, són uns animalons completament inofensius.

 

Però tampoc us penseu que ha estat una solució fàcil, per que sovint, ells tampoc estan massa ben predisposats a posar quiets i pacients. Per tant, per a conseguir la seva col·laboració, a vegades cal ser molt insistent i persuassiu, gairebé contundent.

I una vegada ja estan "convençuts", aleshores cal fixar la seva pose,
(tal com feien aquells fotògrafs decimonònics pioners, amb aquells recolzacaps que feien de suport).
Jo això ho faig amb una mica de cinta adhesiva transparent. Encapsulo els animalons entre la cinta adhesiva i uns trossos d'acetat rígid i transparent, que així tanca, encapsula (higiènicament), també facilita la seva manipulació, i en definitiva "fixa" al model.

Ja només queda fer la foto. Això jo ho faig  utilitzant l'ampliadora del laboratori fotogràfic com si fos un projector d'opacs.  El sandwich transparent de  << cinta adhesiva + insecte + acetat >>  actua com un "negatiu", però com que no està invertit tonalment, al paper ens genera una imatge tonalment "invertida=negativa",  [que si volem també podem invertir, però que normalment a mi no em molesta, (fins i tot al contrari), per que l'imatge amb fons negre aporta "dramatisme" i un aspecte inquietant al tema].

Només hi ha un "però", (o uns petits inconvenients) : A vegades, en el procés de convencer els insectes, cal ser força contundent, i aleshores (força sovint) el cos del model pot patir algun desperfecte.
Però això no és tot, per que al final, els models, (sempre), encara en surten més "perjudicats", i molt sovint,  ja abans de posar, ens acaben deixant el món dels vius.
Però, tots i totes, ja sabem que a vegades cal sacrificar-se, (i en el món de la creació encara més).
En qualsevol cas, tant se val si la seva fi és "per amor a l'Art", o si és per altres raons.
Jo crec que el seu sacrifici està prou justificat.

A veure, també us haig de dir que, jo també potser preferiria fotografiar alguna altra mena de models,
però, si no trobo voluntaris ni voluntàries, a la fi jo també m'haig de "sacrificar", i per tant, normalment, a la fi haig de conformar-me amb els models que trobo. És broma, però us ho dic seriosament.
[ Sèrie :  INSECTES, agost de 2023. ]