He aprofitat aquests dies de Pasqua per anar a veure la darrera exposició de la “Secció Artística del Grup d’Estudis Sitgetans”. Els que ara llegiu aquest escrit i també coneixeu una mica l’entitat probablement pensareu que m’he equivocat quan he escrit el nom de la Secció. I si, el seu nom real, (com probablement ja sabreu), és “Secció Fotogràfica del Grup d’Estudis Sitgetans”. Però veient algunes de les obres que s’han presentat a la darrera exposició fotogràfica de l’entitat, i segons com siguin les seves futures exposicions, jo, (legitimat per ser-ne membre fundador), potser proposaré que es canviï el seu nom oficial per un nom que estigui més d’acord a la naturalesa de les seves obres.
Una entitat fotogràfica es dedica a les activitats fotogràfiques i a les exposicions de fotografia normalment s’hi exposen fotografies. Es poden fer exposicions artístiques (i en certa manera també fotogràfiques) presentant, establint diàlegs entre obres, i confrontant fotografies amb altra mena d’obres artístiques. Així podríem presentar-hi també pintures a l’oli, escultures, aquarel·les, gravats, etc. Les exposaríem al costat d’obres fotogràfiques i seria una presentació artística amb una motivació totalment coherent i honesta (des del punt de vista conceptual) . Però quan fem una exposició fotogràfica, per molta voluntat de que el projecte expositiu vulgui donar llibertat creativa i conceptual als seus creadors, no és d’esperar que si l’exposició és fotogràfica inclogui també obres d’altres disciplines artístiques que estan fora de l’àmbit fotogràfic.
I quin és l’àmbit fotogràfic? Doncs la cosa no és tan complicada ni tan relativa com les noves tecnologies potser ens hauran pogut fer pensar. Tot i que les roses i els clavells són totes dues exemples de flors, unes i altres són diferents, malgrat les dues siguin belles i malgrat ens puguin agradar tan els clavells com les roses. Si no utilitzem el llenguatge (o els conceptes) amb propietat i precisió, aleshores “estem donant gat per llebre” o fent un ús “excessivament lliure” del llenguatge, (per caure en incorrecció).
Què és una fotografia? Doncs una fotografia és, (parlant correctament, per etimologia i definició tècnica), qualsevol imatge que s’hagi obtingut per acció de la llum sobre qualsevol superfície fotosensible. Portant-ho a l’extrem, la marca del banyador que ens queda quan anem a la platja és (també) una fotografia. Aquesta acció de la llum pot ser feta de manera directa sobre el suport final o mitjançant d’altres mitjans de transmissió de la imatge primigènia que s’ha generat per acció de la llum. Són fotografies també les fotocòpies, (per que estan “escrites” per acció de la llum i s’acaben transmetent i materialitzant sobre un altre suport que generalment pot ser paper, i són també fotografies els fotogravats o les radiografies del món de la sanitat que es fan amb radiacions lumíniques sobre suports fotosensibles.. També són fotografies les imatges creades amb la tècnica del fotograma sense càmera fotogràfica, per les clarors o ombres degudes als objectes posats en contacte directe amb papers fotogràfics i superfícies fotosensibles i exposats directament a la llum (solar o artificial). També són fotografies les fotografies digitals, per que es creen a partir de l’acció de la llum sobre un sensor digital (formant la imatge primigènia) malgrat que aquesta imatge quedi materialitzada inicialment en forma de fitxer digital i malgrat que també finalment pugui materialitzar-se, ( o no), sobre paper, o que potser simplement només es visualitzi en pantalla d’ordinador o qualsevol altre dispositiu electrònic. Però en qualsevol d’aquests casos, la llum haurà sigut el factor causant i actiu primigeni que haurà impressionat un element o superfície fotosensible, i que serà el fet que determina la seva condició real de fotografies.
Pel contrari, les imatges obtingudes via I.A. (Intel·ligència Artificial) si han estat generades sense la intervenció de la llum NO es poden considerar fotografies, (encara que ho semblin). La pregunta que ens podem plantejar aleshores és què hi fan unes imatges creades via I.A. a una exposició fotogràfica (o com a part d’activitats d’una entitat fotogràfica) per que són unes imatges que ens poden agradar molt, que poden ser molt artístiques i sorprendre per la seva aparença fotogràfica, però que de fet no són fotografies. ¿S’admetria com a fotografies altres obres artístiques com escultures, gravats, aquarel·les o pintures a l’oli? Evidentment NO. Per què no? Només per que no semblen fotografies? O per que (de fet) no ho són? I aleshores per què si que es fa passar com a fotografies imatges d’I.A. que no ho són? Per què ens permetem exposar-les com a fotografies?
Per altra banda, queda una altra qüestió de no gens menys importància : és molt discutible que l’autoria d’aquestes obres d’I.A. pertanyi als seus suposats creadors humans, (si més no legalment), ja que no han estat creades per persones, si no que són creació d’una màquina. Actualment a diversos països ja s’ha denegat els drets d’autoria a creadors d’obres d’I.A. i per tant qualsevol persona pot fer el que vulgui amb aquestes imatges per que la seva condició és la d’imatges lliures de drets.
Nota: Les imatges que, com a exemples, il·lustren aquest comentari NO són fotografies i han estat creades per mi amb programes d’I.A. Per tant, podeu fer amb elles el que vulgueu, per que jo no en tinc l'autoria com a creador, i són imatges lliures de drets d'autoria. I el mateix es pot dir de les imatges d'I.A. que us trobeu a una exposició.
Sobre el text del comentari, (que si està sotmès als drets d’autoria), com a autor us en dono el permís de citació i reproducció sempre que citeu la seva procedència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario