Matinals ...

 

No són espais deshabitats. 

La presència humana es mostra implícitament.

Però són espais aparentment "buits", 

buits d'una presència humana explícita que es manté absent.

Són paisatges urbans despoblats de persones,

però només circumstancialment.

Potser algú pensarà que transmeten una sensació de soledat,

i d'aillament.

Però a mi, les sensacions que em van transmetre van ser de silenci, 

de pau i tranquilitat, de benestar,

 i de fascinació per l'espectacle d'estar veient el naixement d'un nou dia,

amb aquella llum,

i amb un Món que s'anava despertant poc a poc, 

amb sorolls somorts i mig apagats,

llunyans, ...

La nit encara no havia marxat del tot,

amb les seves llums artificials,

i el matí encara no acabava d'arribar,

amb el Sol encar sense pujar sobre els nostres caps...

Un nou dia estava naixent.

[ Imatges publicades, intencionadament, a baixa resolució. ]