Sobre la fotografia de "boudoir" ...

 En el tema de les opinions passa una mica com passa amb els nas, l'esquena, o el cul. Tothom en teé un/una, el seu o la seva. I tots/totes són respectables, encara que no tots tinguin el mateix reconeixement de valor ni la mateixa validesa o rellevància.

¿Què és (o què entenem) per fotografia de "boudoir"?

"Boudoir" és una paraula francesa que significa "tocador". El tocador és/era el lloc a on les dames, senyores o dones, (les que en tenien o podien disposar d'un) s'arreglaven en unes condicions de tranquilitat i privadesa que (si volien) les lliurava  de mirades indiscretes i indesitjades. Allà podien expressar lliurement la seva sensualitat en el vestir i en arreglar-se estèticament protegides de l'exposició pública a les mirades de (si més no) les persones del sexe  masculí. 

¿I per què hi ha una fotografia a la que s'anomena "de boudoir" i què significa aquesta expressió fotogràfica?. Doncs per que amb aquesta denominació es califica a les imatges que dins de l'àmbit general de la sensualitat i l'erotisme (femenins) no arriben a entrar dins d'àmbits més "explícits" i "sexuals".

Per tant, es considera que la fotografia "de boudoir"són imatges de persones femenines quan es vol  realçar-ne la bellesa per mitjà d'imatges elegants, sensuals i creatives des d'un òptica "artística". I es considera que aquesta mena d'imatges són de més "bon gust" i també més del gust "femení" [en contraposició a la (real o suposat) "mirada masculina", una suposada mirada a la que se li atribueixen consideracions de major explicitat, grollerisme, obscenitat, vulgaritat i mal gust, etc.]

No entraré aquí i ara en consideracions sobre aquesta mena de valoracions que em semblen d'un evident sexisme, (com si un tipus de "mirada" determinat fos exclusiu d'un gènere masculí o femení, i com si no hi podessin haver mirades i desitjos de persones femenines que no fossin equiparables als que suposadament s'atribueixen al sector masculí. ¿L'erotisme o la sensualitat són sentiments i expressions només (o preferentment) "femenines" i  (pel contrari) la sexualitat i la "pornografia" ho són només de la masculinitat? Deixo a cada qual el fer aquesta mena de judicis i reflexions.

Però com que prou sovint, fotogràficament, es contraposa la suposada "elegància", "bon gust" i "caràcter artístic" en favor de la  fotografia "de boudoir" i en contraposició a altra mena de fotografia eròtica, o de la fotografia de nus, o altres fotografies de caràcter més "sexual". I aquí també voldria recalcar que sovint es califica de fotografia de boudoir a un tipus de fotografia eròtica que simplement no mostra zones íntimes del cos femení, [com si pel fet de mostrar (o no) més o menys superfície de l'anatomia femenina, aquelles imatges passessin a ser més "de boudoir", més elegants, sensuals i creatives des d'un òptica "artística" . ¿És doncs la fotografia "de boudoir" una fotografia a on les senyores no ensenyen cap zona "indiscreta" de la seva anatomia? Encara que sovint la qüestió s'entengui en aquest sentit, la cosa no va ben bé així. Es poden fer imatges completament grolleres, de mal gust, vulgars, obscenes, explícites i fins i tot PORNOGRÀFIQUES sense ensenyar massa cm. de superfície corporal ni cap zona íntima de la figura femenina o masculina. És a dir, els suposats valors de la fotografia "de boudoir" no tindrien (o no haurian de tenir) relació directa amb el grau de "nuesa" que mostren les seves imatges.

Però donem un cop d'ull als suposats valors que s'atribueixen a la fotografia "de boudoir"

La seva elegància !! :

"Elegància és sempre tenir una compostura que no desequilibri ni desentoni a l'entorn" ; "ser elegant és actuar amb formalitat i bones maneres" ; Carolina Herrera: “La elegancia no se define exclusivamente por lo que llevas. Es la forma en que te comportas, tu forma de hablar, lo que lees” ;  "De acuerdo a la RAE, la elegancia se relaciona con el buen gusto, la distinción o el estilo" ; "Para el diccionario, elegante es aquello que está dotado de gracia, nobleza y sencillez. Dicho de una persona, significa que tiene buen gusto y distinción para vestir. Dicho de una cosa (v. gr. un mueble) o de un lugar (v. gr. un barrio), significa que revela distinción, refinamiento y buen gusto. No se puede llamar elegante lo que no está bien proporcionado, ni es airoso." ; “Elegance is the only beauty that never fades.” – Audrey Hepburn. ; “Elegance is not being noticed, it's about being remembered.” – Giorgio Armani. ; “Elegance is when the inside is as beautiful as the outside.” – Coco Chanel. ; “Simplicity is the keynote of all true elegance.” – Coco Chanel

[tot i la rellevància d'algunes opinions, no trobo massa referències al grau de vestimenta o desvestimenta de la persona, ni a la riquesa o erotisme del seu vestuari]

 El seu caràcter "més" creatiu i artístic i de "bon gust"!!

"Para griegos, romanos y genios del Renacimiento, el cuerpo humano es la expresión máxima de la belleza". Doncs sembla que pel canon artístic clàssic el mostrar el cos humà probablement no resta bellesa i creativitat i que (per a utilitzar una expressió pròpia del renaixement) aquesta és una preocupació més pròpia de "braghettone's"

El seu menor grau de "vulgaritat", "grolleria",  "obscenitat", etc. 

A on radiquen aquestes qualitats?. ¿Són qualitats no arbitràries i "universals" ? o són de "variabilitat relativa"?  Tenen alguna relació amb el grau de "nuesa"?  Són vulgars, obscens o grollers els nus clàssics? Són aquests judicis basats en el grau d'explicitat de la "nuesa" uns judicis estètics o més aviat "morals"? I si són judicis "morals", de quina moralitat estaríem parlant? D'una moralitat "Universal" o "particular i arbitrària"?

Així, doncs, en què quedem?

¿És potser la calificació fotogràfica de "boudoir" una calíficació genèrica que té a veure amb el grau d'artisticitat, de qualitats "estètiques", o del "bon gust", etc.?

Penseu el que volgueu, però a mi em sembla que aquest gènere fotogràfic es distingueix més aviat per consideracions socials o (suposadament) morals que per cosideracions de tipus artístic.