LES RESTES D'UN NAUFRAGI

La via del tren passa a prop de casa. 

A un carrer no massa llunyà, hi ha un lloc on les reixes de la via fèrria 

fan que es vagi acumulant tota mena de restes i deixalles.
És un lloc molt interessant. Les restes es van acumulant per capes, i la reixa permet observar les diferents capes o substrats, com si fossin el registre edafològic 

que sovint veiem al "paisatge geològic" que podem trobar als marges dels talls i  les cicatrius que han deixat el traçats de les nostres carreteres.

 

 

A aquests substrats o capes hi ha tota mena d'elements orgànics i inorgànics: elements minerals de la grava de balast que dona suport a les vies i travesses de tren,
totes les restes vegetals producte de les tasques de manteniment dels borals de les vies, 

i totes les deixalles que la gent, (passatgers del tren i potser també vianants), han anat llençant en aquesta rasa o marge de dipòsit que es forma per la contenció de la reixa metàl·lica que separa el recinte del pas de les vies i el carrer que discorre al seu costat.
Aquestes deixalles abandonades al marge de la via fèrria a vegades també semblen les restes d'un naufragi que han quedat a algun lloc de la costa.

A vegades els objectes trobats, insòlits, i una mica descontextualitzats,  

ens fan preguntar-nos què hi fan allà, cóm hi han pogut anar a parar, i ens permeten imaginar-nos com serien els seus antics propietaris i l'escena de quan van ser llençats o deixats allà per uns bruts i incívics essers humans.

Fer fotografies d'aquests substrats i capes de restes és força interessant.
Pot semblar una barreja de fotografia forense, 

(que ens permet analitzar els cadàvers i les restes que ens donen indicis d'un crim),
o de fotografia de documentació d'un estudi arqueològic,

 (que ens permetria analitzar el contingut de les restes en funció de la seva composició i antiguitat),
o també de fotografia científica de documentació 

de les capes o substrats geològics d'un terreny o paisatge natural.

Però aquestes restes i deixalles també ens permeten veure altres coses.
El seu envelliment, la seva lenta degradació i descomposició, 

la mateixa pols o la terra que successivament es va dipositant sobre elles,
com si fos un fenomen de "compostatge" de deixalles, 

ens permet veure els efectes d'una cosa que darrerament m’interessa força: 

EL PAS DEL TEMPS