domingo, 25 de noviembre de 2018

núvols & reflexes







Fotografies fetes amb el telèfon mòbil, i posteriorment
captures d'imatge fetes a la pantalla del meu ordinador,
durant el procés de revisió d'imatges
(això implica, intencionadament, mostrar les imatges a baixa ressolució)

sábado, 24 de noviembre de 2018

(T ) Aller (=anar) de núvols

(T) Aller (aller=anar, en francès) de núvols
(núvols i reflexes)










sábado, 17 de noviembre de 2018

Experiment fotogràfic i reflexions posteriors ...

Li envio una imatge a través del mòbil a un amic, 
(fa temps que ens anem fent enviaments d'imatges a través de l'aplicació del WhatsApp), 
en una mena d'intercanvi virtual d'imatges
 a la manera "epistolar" i digital del s. XXI ...


"Fumamos hierba campestre"
( text d'una pintada al barri del Poblenou 22@ )

- Reproducció de la imatge mitjançant captura d'imatge,
feta des de la pantalla del meu ordinador -

Sobtadament, se m'acud fer un experiment : 
Buscar el text de la pintada al cercador del Google,
i a veure ¿què passa? 
 i comprobar si el cercador troba alguna imatge del mateix lloc.


I efectivament, (tal com era previsible), 
el cercador SI que troba la imatge de la mateixa pintada.


I no només troba la imatge, 
si no que a més també podem veure que aquella imatge 
ja ha estat fotografiada (en color i B/N)
per més d'una persona.

Fotografiem les coses sense pensar si han estat fotografiades abans,
(o pensant que no ho han estat),
i potser, fins i tot, voldriem ser "originals" fotografiant,
 (si hi ha sort) abans que ningú,
alguna "descoberta" que pensem que potser acabem de fer. 

I d'un experiment fotogràfic casual, 
potser també per serendípia,
passo a continuació a una sèrie de reflexions fotogràfiques posteriors,
(més o menys derivades de la prova prèvia que acabo de fer),
 fetes a partir d'una imatge meva que,
de fet,
també ha estat triada per l'atzar.

Cóm fotografiar (abans que ningú) una imatge realment original?
¿És (encara) possible imaginar alguna cosa que no hagi pensat abans,
 ningú altre, ningú més?
i fent reflexions sobre fotografiar el que abans ningú hagi pogut fotografiar,
cercant l'exclusiva  i el "valor afegit" de l'originalitat,
vaig a para a l'obra d'un gran fotògraf.

Amb aquesta mena de pensaments, recordo l'obra de Duane Michals,
continuo cercant al cercador d'imatges del Google,
(i adjunto també algunes captures de pantalla del que trobo) 







I és potser, per imatges com aquestes,
que jo actualment cada vegada valoro més les imatges d'aquest fotògraf,
un fotògraf que no busca fotografiar les coses que es poden veure,
si no que precisament ha intentat fotografiar coses que no es podien fotografiar,
i que  ha volgut expressar-se i construir relats gràfics,
a partir de sèries d'imatges,
 o amb altres "noves maneres" d'explicar històries amb fotografies, 
com (per exemple) creant fotorelats amb peus de foto textuals.   

Fotografiar i mostrar el que no es pot veure !!!
(una paradoxa genial) 





lunes, 5 de noviembre de 2018

Fent proves digitals de clixé-verre's ( captura de full de contactes )



Fent proves digitals de clixé-verre ...

 "El clixé-verre o clixé-vidre és una combinació de pintura i dibuix, amb la fotografia.
És un mètode en el qual es grava, pinta o dibuixa sobre una superfície transparent,
com un vidre, paper o pel·lícula prima i es revela fotogràficament tot seguit en una cambra fosca"
[font: wikipèdia]
Mètode de treball:

En aquest cas, he fet raspats d'emulsió, perforacions, petits estrips de cues de
pel·lícula color de 35mm. ja revelada,
(tant de fragments de pel·lícula impresionada-velada, 
com també de fragments sense impressionar),
i en alguns casos he aplicat també tinta sobre la pel·lícula raspada.
Posteriorment, en comptes de fer tiratge
de còpies sobre paper fotogràfic,
he fet uns escanejats digitals amb un escaner de negatius molt econòmic,
( i de baixa resolució) i aleshores la pel·lícula, que és entre ataronjada i bruna fosca
 (segons estigui impresionada o no),
ha deixat passar la llum blanca de l'escaner a través 
de  les raspadures i perforacions.
S'ha escanejat la pel·lícula com a diapositiva, color, i blanc/negre,
obtenint-se (lògicament) imatges invertides/oposades












Comentari sobre les imatges obtingudes:

Les imatges digitals que he obtingut en aquestes proves 
moltes vegades són imatges de contrast extrem,
amb només llum=blancs=raspats=forats i ombres=negres=pel·lícula opaca,
degut (en la majoria dels casos) a la lectura "enganyosa" 
que ha fet l'escaner de la llum blanca directa,
agafant com a "blanc" l'absència de pel·lícula emulsionada,
i en molts casos sense fer diferències de lectura 
entre la pel.lícula impresionada=negra=opaca respecte la pel·lícula
 no impresionada=taronja=trasparent/semitrasparent/traslúcida,
perdent-se les tonalitats intermitges pròpies de l'emulsió de la pel·lícula.
I, lògicament, escanejant de forma invertida, (positiu/negatiu), 
s'obtenen també resultats oposats.

Vegeu més informació sobre la tècnica "tradicional" del clixé-verre :