També faig "obra gràfica" (o potser hauria d'escriure "altres obres gràfiques")
Fa anys vaig estudiar gravat a l'estudi de gravat d'una amiga/gravadora argentina.
I aquest post tracta dels gravats monotips & politips que faig a vegades, però també del pas del temps.
Ara fa força temps que no faig gravats, (aiguaforts, linogravats, xilografies, etc.), però de tant en tant, encara m'agrada recordar-ho.
Un dels temes dels que tracten actualment les meves imatges és el tema del pas del temps,
(seqüències i intervals temporals, estacionalitats, cicles repetitius, etc.)
Per exemple, fa uns mesos vaig fer un àlbum sobre el pas del temps mostrant-ho a través de l'entorn temàtic del te i les infusions.
Era un àlbum fet amb collages d'etiquetes de les bosstes de te i amb impressions tipus "monotip" de les rotllanes deixades per les tasses de te.
D'entrada sovint cal deixar que la infusió es refredi una mica per a poder beure-te-la sense cremar-te.
I per a gaudir-ne també te l'has de prendre lentament, glop a glop,
assaborint-la bé, deixant passar petits intervals de temps entre glopada i glopada, ...
És tant una experiència gustativa, com una predisposició mental, i potser també una actitud vital.
Primer preparo la infusió. Me'l bec amb tranquilitat. I quan acabo, comença (o continua) el procés creatiu:
Després d'acabar-me el te, tot seguit giro i poso la tassa sobre un paper en blanc.
Aquella tassa amb les restes de te que li queden deixa una taca en forma de rotllana sobre el paper.
A vegades també em mullo els dits amb el te residual, o agafo la bosseta i ho frego contra el paper,
reparteixo les restes de líquid de la tassa escampant-ho en forma de traces i de rastres.
Traçar un rastre també es un procés grafic "narratiu" que es dilata seqüencialment en el temps.
Quan al rotllana s'asseca, aleshores guardo aquell paper per a un altre dia, (o per a una altra tassa).
De nou, passa el temps, el procés creatiu es dilata encara més en el temps. Necessita un temps d'espera per anar configurant-se,
taca a taca, rotllana a rotllana, tassa darrera tassa, assecada a assecada, cada tassa darrera una altra,
a vegades fent el mateix i desplaçant-me sobre la superfície del paper, altres vegades fent alguna variació ...
I el temps passa i es va acumulant, deixant d'aquesta manera, a través de les tasses que m'he prés,
i de les rotllanes i taques que constitueixen el rastre del seu pas, del temps que ha passat fent-se les infusions,
bebent el te, prenent-me les tasses, fent les impressions de les rotllanes i taques, deixant-les assecar, ...
És una mena de "work in progress" que es va desenvolupant durant uns dies, o unes setmanes o uns mesos, ...
Tassa darrera tassa, es va creant i mostrant el pas del temps.
És un procés de creació quotidià, senzill, modest, econòmic/barat, sense pretensions, ... Trash art?
En aquest post en teniu una mostra d'aquestes altres imatges, i el testimoni gràfic de com ho faig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario