martes, 26 de junio de 2018

Obra gràfica ... (sobre el pas del temps)

No només faig fotos.
També faig "obra gràfica" (o potser hauria d'escriure "altres obres gràfiques")
Fa anys vaig estudiar gravat a l'estudi de gravat d'una amiga/gravadora argentina.
I aquest post tracta dels gravats monotips & politips que faig a vegades, però també del pas del temps.
Ara fa força temps que no faig gravats, (aiguaforts, linogravats, xilografies, etc.), però de tant en tant, encara m'agrada recordar-ho.

Un dels temes dels que tracten actualment les meves imatges és el tema del pas del temps,
(seqüències i intervals temporals, estacionalitats, cicles repetitius, etc.)
Per exemple, fa uns mesos vaig fer un àlbum sobre el pas del temps mostrant-ho a través de l'entorn temàtic del te i les infusions.
Era un àlbum fet amb collages d'etiquetes de les bosstes de te i amb impressions tipus "monotip" de les rotllanes deixades per les tasses de te.



Eren rastres del pas del temps. Fer una infusió porta un temps. Sempre cal una espera.
D'entrada sovint cal deixar que la infusió es refredi una mica per a poder beure-te-la sense cremar-te.
I per a gaudir-ne també te l'has de prendre lentament, glop a glop,
assaborint-la bé, deixant passar petits intervals de temps entre glopada i glopada, ...
És tant una experiència gustativa, com una predisposició mental, i potser també una actitud vital.
Primer preparo la infusió. Me'l bec amb tranquilitat. I quan acabo, comença (o continua) el procés creatiu:
Després d'acabar-me el te, tot seguit giro i poso la tassa sobre un paper en blanc.
Aquella tassa amb les restes de te que li queden deixa una taca en forma de rotllana sobre el paper.




A vegades també em mullo els dits amb el te residual, o agafo la bosseta i ho frego contra el paper, 
reparteixo les restes de líquid de la tassa escampant-ho en forma de traces i de rastres.
Traçar un rastre també es un procés grafic "narratiu" que es dilata seqüencialment en el temps.
Quan al rotllana s'asseca, aleshores guardo aquell paper per a un altre dia, (o per a una altra tassa).
De nou, passa el temps, el procés creatiu es dilata encara més en el temps. Necessita un temps d'espera per anar configurant-se,
taca a taca, rotllana a rotllana, tassa darrera tassa, assecada a assecada, cada tassa darrera una altra,
a vegades fent el mateix i desplaçant-me sobre la superfície del paper, altres vegades fent alguna variació ...



I el temps passa i es va acumulant, deixant d'aquesta manera,  a través de les tasses que m'he prés,
i de les rotllanes i taques que constitueixen el rastre del seu pas, del temps que ha passat fent-se les infusions,
bebent el te, prenent-me les tasses, fent les impressions de les rotllanes i taques, deixant-les assecar, ...


És una mena de "work in progress" que es va desenvolupant durant uns dies, o unes setmanes o uns mesos, ...
Tassa darrera tassa, es va creant i mostrant el pas del temps.
És un procés de creació quotidià, senzill, modest, econòmic/barat, sense pretensions, ... Trash art?
En aquest post en teniu una mostra d'aquestes altres imatges, i el testimoni gràfic de com ho faig.

















No hay comentarios: