Per les festes de Nadal no s'ha de menjar massa.
D'aquesta manera, et pots sentir lleuger com una ploma.
domingo, 27 de diciembre de 2015
miércoles, 16 de diciembre de 2015
Fotografia pinhole: els colors de Nadal
Fotografia estenopeica=pinhole de llarga exposició amb moviment de càmera continuat (i lògicament també intencionat) durant tota la exposició ...
martes, 1 de diciembre de 2015
Nou portal web dedicat a la fotografia catalana
Portal dedicat als fons fotogràfics i als fotògrafs de Catalunya.
Presenta exposicions virtuals, dossiers i recursos pedagògics. També recull enllaços a recursos electrònics de Llibres, Tesis, Articles, Catàlegs, Treballs acadèmics, Multimedia
Presenta exposicions virtuals, dossiers i recursos pedagògics. També recull enllaços a recursos electrònics de Llibres, Tesis, Articles, Catàlegs, Treballs acadèmics, Multimedia
http://www.fotografiacatalunya.cat/
Exposició virtual
http://www.fotografiacatalunya.cat/ca/exposicions
http://www.fotografiacatalunya.cat/ca/exposicions/comissariada/tdllum
==========================================================================
Fotografia a Catalunya. Agència Catalana del Patrimoni Cultural /
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Portaferrissa, 1
Barcelona, Barcelona 08002
Spain
Butlletí "Fotografia a Catalunya"
Per a qualsevol pregunta, posa’t en contacte amb:
info@fotografiacatalunya.cat
=============================================
===========================
Vegeu alguns dels recursos que ofereix:
http://www.fotografiacatalunya.cat/ca/recursos/
Teoria
http://www.fotografiacatalunya.cat/ca/recursos/teoria
Conservació preventiva
http://www.fotografiacatalunya.cat/ca/recursos/conservacio-preventiva
Legal-Drets d'autor
http://www.fotografiacatalunya.cat/ca/recursos/legal
Visita recent d'exposició :
Visita d'exposició fotogràfica: "Un jour syrien ordinaire" del fotógraf sirià Nassouh Zaghlouleh
L&B contemporary art gallery
Carrer d`Àlaba, 58, 08005 Barcelona
[vegeu els enllaços per a informació complementària]
----------
Article de Teresa Sesé a "La Vanguardia"
---
Article de Roberta Bosco a "El País"
"Amenaces a un artista sirià per una obra a Barcelona"
"Nassouh Zagholouleh retira un vídeo de la galeria L&B per temor a represàlies"
Fotografia per Alba Escuer
domingo, 29 de noviembre de 2015
Arquitectura & prototip d'hidroavió ... BCN - Museu del Disseny
Contactes d'apunts fotogràfics fets amb càmera compacta
viernes, 27 de noviembre de 2015
Exposició a la Galeria VALID FOTO : "Unua" de José Maria de Orbe
Visita recent d'exposició : "UNUA" de José Maria de Orbe.
Galeria VALID FOTO Barcelona.
https://www.facebook.com/ValidFoto/
A la mostra s'hi exposen imatges xde les diverses sèries que podeu trobar al seu web i,
entre d'altres, també algunes fotos de la seva sèrie "Rizomas",
que són les que més m'han interessat de tota l'expòsició.
[ Vegeu al web de l'autor ]
Més informació sobre l'autor i les seves imatges a la seva pàgina web :
[ http://www.josemariadeorbe.com/ ]
sábado, 21 de noviembre de 2015
Les feuilles mortes ...
Temps de Tardor. Cauen les fulles dels arbres caducifolis. Els colors bruns i daurats s'ensenyoregen de les branques de l'arbrat i del terra dels nostres jardins, de les voreres dels nostres carrers, ...
Un poema i la seva versió musicada, (una bella melodia d'una vella cançó francesa), retornen ara a la meva memòria
Un poema i la seva versió musicada, (una bella melodia d'una vella cançó francesa), retornen ara a la meva memòria
[ Contactes d'apunts fotogràfics fets amb una càmera compacta de butxaca ]
Les feuilles mortes
Oh, je voudrais tant que tu te souviennes,
Des jours heureux quand nous étions amis,
Dans ce temps là, la vie était plus belle,
Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui.
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle,
Tu vois je n'ai pas oublié.
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle,
Les souvenirs et les regrets aussi,
Et le vent du nord les emporte,
Dans la nuit froide de l'oubli.
Tu vois, je n'ai pas oublié,
La chanson que tu me chantais...
C'est une chanson, qui nous ressemble,
Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais.
Nous vivions, tous les deux ensemble,
Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais.
Et la vie sépare ceux qui s'aiment,
Tout doucement, sans faire de bruit.
Et la mer efface sur le sable,
Les pas des amants désunis.
Nous vivions, tous les deux ensemble,
Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais.
Et la vie sépare ceux qui s'aiment,
Tout doucement, sans faire de bruit.
Et la mer efface sur le sable
Les pas des amants désunis...
Par Jacques Prévert Texte daté de 1945
Tiré du recueil "Soleil de nuit", mis en musique par Joseph Kosma et chanté par Yves Montand
domingo, 15 de noviembre de 2015
Visites recents a exposicions fotogràfiques ...
Exposició-projecció de fotografies d'Adolf Mas 'La Barcelona del nou-cents' a la Capella de Santa Àgata, [ Pça. del Rei de Barcelona ], fins el 29/11/2015 una selecció de fotografies, escollides entre milers d'imatges, procedents de l'Arxiu Adolf Mas que reflecteixen la vida social i cultural de la ciutat de Barcelona durant el període de principis del segle XX, entre els anys 1900 i 1917.
Exposició: Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona. 1931-1954
a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona
L'AFB presenta l' exposició: "Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona 1931-1954", comissariada per Andrés Antebi, Teresa Ferré i Pablo Gonzàlez de l'Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), que aborda la primera època d’una de les nissagues de reporters gràfics que ha marcat la història del fotoperiodisme barceloní durant el segle xx.
http://arxiufotografic.bcn.cat/ca/noticies/exposicio-perez-de-rozas-cronica-grafica-de-barcelona-1931-1954
http://arxiufotografic.bcn.cat/ca/galeria/perez-de-rozas_75_64
a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona
L'AFB presenta l' exposició: "Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona 1931-1954", comissariada per Andrés Antebi, Teresa Ferré i Pablo Gonzàlez de l'Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), que aborda la primera època d’una de les nissagues de reporters gràfics que ha marcat la història del fotoperiodisme barceloní durant el segle xx.
http://arxiufotografic.bcn.cat/ca/noticies/exposicio-perez-de-rozas-cronica-grafica-de-barcelona-1931-1954
http://arxiufotografic.bcn.cat/ca/galeria/perez-de-rozas_75_64
miércoles, 4 de noviembre de 2015
Visites recents d'exposicions (2) novembre de 2015
http://patillimona.net/blog/african-iron-men/
African Iron Men
Fotografies: Sebastián Gómez
Del 27 d’octubre al 12 de novembre
Aquesta exposició es realitza en el marc de la 2a Mostra Internacional de CineMigrante Barcelona
African Iron Men és un retrat de la precarietat del reciclatge de ferralla i l’ocupació d’edificacions abandonades a la ciutat de Barcelona.
http://patillimona.net/wp-content/uploads/2015/07/African-Iron-Mench-324x235.jpg
http://patillimona.net/blog/african-iron-men/
African Iron Men
Fotografies: Sebastián Gómez
Del 27 d’octubre al 12 de novembre
Aquesta exposició es realitza en el marc de la 2a Mostra Internacional de CineMigrante Barcelona
African Iron Men és un retrat de la precarietat del reciclatge de ferralla i l’ocupació d’edificacions abandonades a la ciutat de Barcelona.
http://patillimona.net/wp-content/uploads/2015/07/African-Iron-Mench-324x235.jpg
http://patillimona.net/blog/dejame-ser-yo/
Fotografies d’Aleix Cedrán García, Javi Sánchez Romero, Elisabeth Prada, Anam Iqbal, Miriam Gómez Moreno, Suleman Amanat, Carlota Cirera, Nil Manyà Villalta i Mounaime Boujtat.
del 15 d’octubre al 16 de novembre de 2015
http://patillimona.net/wp-content/uploads/2015/07/Dejame-Ser-Yo.-Carlota-Cirera.-Peque.jpg
http://patillimona.net/wp-content/uploads/2015/07/Dejame-Ser-Yo.-Carlota-Cirera.-Peque-324x235.jpg
La Fundació Photographic Social Vision ha realitzat un taller de fotografia participativa amb adolescents de Barcelona i rodalies.
African Iron Men
Fotografies: Sebastián Gómez
Del 27 d’octubre al 12 de novembre
Aquesta exposició es realitza en el marc de la 2a Mostra Internacional de CineMigrante Barcelona
African Iron Men és un retrat de la precarietat del reciclatge de ferralla i l’ocupació d’edificacions abandonades a la ciutat de Barcelona.
http://patillimona.net/wp-content/uploads/2015/07/African-Iron-Mench-324x235.jpg
http://patillimona.net/blog/african-iron-men/
African Iron Men
Fotografies: Sebastián Gómez
Del 27 d’octubre al 12 de novembre
Aquesta exposició es realitza en el marc de la 2a Mostra Internacional de CineMigrante Barcelona
African Iron Men és un retrat de la precarietat del reciclatge de ferralla i l’ocupació d’edificacions abandonades a la ciutat de Barcelona.
http://patillimona.net/wp-content/uploads/2015/07/African-Iron-Mench-324x235.jpg
http://patillimona.net/blog/dejame-ser-yo/
Fotografies d’Aleix Cedrán García, Javi Sánchez Romero, Elisabeth Prada, Anam Iqbal, Miriam Gómez Moreno, Suleman Amanat, Carlota Cirera, Nil Manyà Villalta i Mounaime Boujtat.
del 15 d’octubre al 16 de novembre de 2015
http://patillimona.net/wp-content/uploads/2015/07/Dejame-Ser-Yo.-Carlota-Cirera.-Peque.jpg
http://patillimona.net/wp-content/uploads/2015/07/Dejame-Ser-Yo.-Carlota-Cirera.-Peque-324x235.jpg
La Fundació Photographic Social Vision ha realitzat un taller de fotografia participativa amb adolescents de Barcelona i rodalies.
Visita recent d'exposició (1) novembre de 2015
"Les èpiques del vilardaga",és una interpretació subjectiva de l’heroïcitat, una reflexió crítica cap a la construcció de la imatge dominant i els referents culturals que identifiquem sovint amb la violència, el poder, a partir de quelcom a priori tan allunyat com l’autoretrat i el cos nu.
Projecte de Gerard Vilardaga Cunill
http://patillimona.net/blog/les-epiques-del-vilardaga/
Més informació a:
https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xpt1/v/t1.0-9/12079722_10208222087898385_6961610528674898034_n.jpg?oh=b38ea640e9fd5eca0dee4af50e73c1b7&oe=56C2B215
https://www.youtube.com/watch?v=JWP9VFyo1Ms
http://www.naciodigital.cat/naciobergueda/noticia/3561/gerard/vilardaga/porta/al/pati/llimona/exposicio/epiques
sábado, 31 de octubre de 2015
sobre la fotografia d'arquitectura ...
Fent fotografia d'arquitectura hi ha algunes coses que van molt bé; per exemple, els models: gairebé sempre estan disponibles, (a qualsevol hora, dia i nit), i a més, també són uns models molt pacients, que no es mouen gens ni mica durant la sessió fotogràfica, i que sovint se'ns ofereixen per a col·laborar, posant sense cobrar ni un euro...
Com també passa amb els models de carn i òsos, hi ha edificis que tenen una figura i aparença excepcional, i altres que en canvi tenen un físic molt menys singular, però en qualsevol cas, si treballem bé amb ells, encara que sigui amb uns mitjans molt modestos i econòmics, amb tots ells podem arribar a obtenir uns resultats espectaculars. Tan sols hem d'intentar escollir el moment oportú, i aleshores trobar la il·luminació adequada, el punt de vista original, l'enfoc intel·ligent ...
Com també passa amb els models de carn i òsos, hi ha edificis que tenen una figura i aparença excepcional, i altres que en canvi tenen un físic molt menys singular, però en qualsevol cas, si treballem bé amb ells, encara que sigui amb uns mitjans molt modestos i econòmics, amb tots ells podem arribar a obtenir uns resultats espectaculars. Tan sols hem d'intentar escollir el moment oportú, i aleshores trobar la il·luminació adequada, el punt de vista original, l'enfoc intel·ligent ...
martes, 20 de octubre de 2015
Un nou article sobre la exposició de Miserachs al MACBA ...
Barcelona Miserachs / [article de Mercè Ibarz]
Soterrada polémica, otra vez en el Macba, sobre cómo mostrar la fotografía, a propósito de la exposición dedicada al libro ‘Barcelona. Blanc i Negre’ (1964)
font: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/10/14/catalunya/1444842583_728001.html
Reflexions i comentaris personals sobre alguns fragments de l'article que m'han semblat destacables :
"¿Cómo apreciar la obra de los fotógrafos?, ... "¿Colgadas sin más?" ..."¿Cómo vemos las fotos, en suma? Las que están en museos y centros de arte y todas las demás, las que hemos visto y las que vemos y veremos por un montón de medios más, en papel y en pantallas. Y, eso, ¿importa? Pues sí, no faltaría otra que no estuviéramos entrenados en ver fotos. Sin embargo, saber mirar es otra cosa."
[Mirem ara les imatges d'una manera diferent? ¿Estem acostumats a veure-les en pantalla i ja no és tan important el context editorial primigeni (en el sentit físic) de la publicació de les imatges? ]
"Solapada esta vez, aunque con portavoz mediático, una pelea por cómo exponer y ver fotos está teniendo lugar en el Macba a raíz de la exposición Miserachs Barcelona."
[ Com s'exposen, com es poden exposar i/o com s'han d'exposar les imatges actualment? ]
"... un grupo de reputados fotógrafos barceloneses se permite decir, por lo bajinis e incluso por medios para-públicos internáuticos, que la exposición Miserachs Barcelona debe ser cerrada. Así, como suena.
No tengo ni idea de si la cosa sigue adelante, basta con que se haya producido, que algunos profesionales de la cámara fotográfica de larga trayectoria hayan podido plantear que, como no les gusta la exposición, habría que cerrarla."
[ ¿Fins a quin punt té el fotògraf autor el dret i el control sobre les maneres d'exposar les seves imatges o fins i tot, de reinterpretar-les ? ]
"La exposición está la mar de bien, muy bien.
La primera impresión que produce es de brevedad, lo que tras décadas de exposiciones megalomaníacas, es un comentario indirecto muy de agradecer.
No es breve, es intensa."
[ Fins fa poc no havia llegit massa comentaris positius sobre aquesta particular exposició, però potser sols per això ja m'ha semblat interessant reflexar una altra manera de veure les coses, d'interpretar la polèmica situació i la controversia que s'ha generat. ]
"No está dedicada a la obra de Xavier Miserachs (1937-1998) sino a su libro capital, Barcelona. Blanc i Negre, de 1964.
Un libro que hoy se puede encontrar íntegro en la red, también en la misma web del Macba y que el visitante de la exposición podrá ver al final en una pantalla que va pasando sus páginas, de manera que puedes calibrar su edición y puesta en página.
Pues esto era un libro, un fotolibro. Una de las formas de ver fotos que entonces pasaba un buen momento editorial y ya no es el caso."
[Jo no he vist encara la expo, però aquesta precisió del comentari em sembla molt pertinent. Pel que he llegit, jo crec que no es tracta d'una exposició de Miserachs (com a fotògraf/autor) si no que és una exposició sobre la obra de Miserachs (més concretament, sobre un dels seus treballs/llibres). Miserachs doncs no és l'autor si no la matèria ( o el tema) de l'exposició. La "autoria" de la exposició (o el muntatge, o la reinterpretació) és doncs del curador i responsables de la expo.
No sabem si Miserachs, de continuar viu, hagués autoritzat i aprovat aquesta reinterpretació de la seva obra o si, pel contrari, s'hagués molestat al veure-la. ]
"Lo que ha alterado los nervios de las historiadas élites fotográficas barcelonesas, nada menos que las gentes de la gauche divine y aledaños, es el montaje.
Tal vez recuerden algunas de las fotos de prensa que acompañaron la noticia de su inauguración: figuras recortadas en un fondo color rosado o azulado.
Grito en el cielo. Una osadía imperdonable. Hay que cerrar esta exposición que no respeta la obra sagrada de uno de los nuestros no menos sagrado. Vade retro."
[ Fins a quin punt s'ha de respectar la integritat de l'obra d'un autor? Fins a quin punt es pot reinterpretar? És lícita la reinterpretació que Picasso va fer sobre el quadre de "las Meninas· de Velázquez? ]
"Horacio Fernández, erudito de la historia de los fotolibros y de las revistas de fotografía, es el curador, que firma así uno más de sus comentarios, en forma expositiva, sobre las maneras de ver y exponer fotografía.
Es lo que hacen hoy las exposiciones fotográficas más allá de los Pirineos.
Responsables del montaje, de nota, son el estudio Langarita-Navarro y los diseñadores Ramón Pez y Laia Abril.
Con la editorial RM, el curador, en vez de un catálogo, republica el libro en dos versiones (portfolio y biblioteca), no como facsímil sino probando la fuerza narrativa de Miserachs, tan atento precisamente a la experimentación que la foto documental conocía entonces gracias a los fotolibros Life is Good & Good for You in New York de William Klein (1956) y Les Américans de Robert Frank (1958)."
[ La manera de mostrar i fer difusió de les imatges està canviant i probablement també seguirà canviant, a l'igual que també van evolucionant les noves tecnologies, el món editorial, i la manera de consumir la producció cultural ]
"Barcelona Miserachs o ¿miserable? No se pierdan esta exposición."
[No sé si la expo m'agradarà, ... però aniré a veure-la ]
Soterrada polémica, otra vez en el Macba, sobre cómo mostrar la fotografía, a propósito de la exposición dedicada al libro ‘Barcelona. Blanc i Negre’ (1964)
font: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/10/14/catalunya/1444842583_728001.html
Reflexions i comentaris personals sobre alguns fragments de l'article que m'han semblat destacables :
"¿Cómo apreciar la obra de los fotógrafos?, ... "¿Colgadas sin más?" ..."¿Cómo vemos las fotos, en suma? Las que están en museos y centros de arte y todas las demás, las que hemos visto y las que vemos y veremos por un montón de medios más, en papel y en pantallas. Y, eso, ¿importa? Pues sí, no faltaría otra que no estuviéramos entrenados en ver fotos. Sin embargo, saber mirar es otra cosa."
[Mirem ara les imatges d'una manera diferent? ¿Estem acostumats a veure-les en pantalla i ja no és tan important el context editorial primigeni (en el sentit físic) de la publicació de les imatges? ]
"Solapada esta vez, aunque con portavoz mediático, una pelea por cómo exponer y ver fotos está teniendo lugar en el Macba a raíz de la exposición Miserachs Barcelona."
[ Com s'exposen, com es poden exposar i/o com s'han d'exposar les imatges actualment? ]
"... un grupo de reputados fotógrafos barceloneses se permite decir, por lo bajinis e incluso por medios para-públicos internáuticos, que la exposición Miserachs Barcelona debe ser cerrada. Así, como suena.
No tengo ni idea de si la cosa sigue adelante, basta con que se haya producido, que algunos profesionales de la cámara fotográfica de larga trayectoria hayan podido plantear que, como no les gusta la exposición, habría que cerrarla."
[ ¿Fins a quin punt té el fotògraf autor el dret i el control sobre les maneres d'exposar les seves imatges o fins i tot, de reinterpretar-les ? ]
"La exposición está la mar de bien, muy bien.
La primera impresión que produce es de brevedad, lo que tras décadas de exposiciones megalomaníacas, es un comentario indirecto muy de agradecer.
No es breve, es intensa."
[ Fins fa poc no havia llegit massa comentaris positius sobre aquesta particular exposició, però potser sols per això ja m'ha semblat interessant reflexar una altra manera de veure les coses, d'interpretar la polèmica situació i la controversia que s'ha generat. ]
"No está dedicada a la obra de Xavier Miserachs (1937-1998) sino a su libro capital, Barcelona. Blanc i Negre, de 1964.
Un libro que hoy se puede encontrar íntegro en la red, también en la misma web del Macba y que el visitante de la exposición podrá ver al final en una pantalla que va pasando sus páginas, de manera que puedes calibrar su edición y puesta en página.
Pues esto era un libro, un fotolibro. Una de las formas de ver fotos que entonces pasaba un buen momento editorial y ya no es el caso."
[Jo no he vist encara la expo, però aquesta precisió del comentari em sembla molt pertinent. Pel que he llegit, jo crec que no es tracta d'una exposició de Miserachs (com a fotògraf/autor) si no que és una exposició sobre la obra de Miserachs (més concretament, sobre un dels seus treballs/llibres). Miserachs doncs no és l'autor si no la matèria ( o el tema) de l'exposició. La "autoria" de la exposició (o el muntatge, o la reinterpretació) és doncs del curador i responsables de la expo.
No sabem si Miserachs, de continuar viu, hagués autoritzat i aprovat aquesta reinterpretació de la seva obra o si, pel contrari, s'hagués molestat al veure-la. ]
"Lo que ha alterado los nervios de las historiadas élites fotográficas barcelonesas, nada menos que las gentes de la gauche divine y aledaños, es el montaje.
Tal vez recuerden algunas de las fotos de prensa que acompañaron la noticia de su inauguración: figuras recortadas en un fondo color rosado o azulado.
Grito en el cielo. Una osadía imperdonable. Hay que cerrar esta exposición que no respeta la obra sagrada de uno de los nuestros no menos sagrado. Vade retro."
[ Fins a quin punt s'ha de respectar la integritat de l'obra d'un autor? Fins a quin punt es pot reinterpretar? És lícita la reinterpretació que Picasso va fer sobre el quadre de "las Meninas· de Velázquez? ]
"Horacio Fernández, erudito de la historia de los fotolibros y de las revistas de fotografía, es el curador, que firma así uno más de sus comentarios, en forma expositiva, sobre las maneras de ver y exponer fotografía.
Es lo que hacen hoy las exposiciones fotográficas más allá de los Pirineos.
Responsables del montaje, de nota, son el estudio Langarita-Navarro y los diseñadores Ramón Pez y Laia Abril.
Con la editorial RM, el curador, en vez de un catálogo, republica el libro en dos versiones (portfolio y biblioteca), no como facsímil sino probando la fuerza narrativa de Miserachs, tan atento precisamente a la experimentación que la foto documental conocía entonces gracias a los fotolibros Life is Good & Good for You in New York de William Klein (1956) y Les Américans de Robert Frank (1958)."
[ La manera de mostrar i fer difusió de les imatges està canviant i probablement també seguirà canviant, a l'igual que també van evolucionant les noves tecnologies, el món editorial, i la manera de consumir la producció cultural ]
"Barcelona Miserachs o ¿miserable? No se pierdan esta exposición."
[No sé si la expo m'agradarà, ... però aniré a veure-la ]
Unes reflexions interessants sobre la lectura i comprensió d'imatges ...
Publicat a:
http://oscarenfotos.com/2012/07/29/fotografia-artistica-contemporanea-idea-y-concepto/
Per què a vegades no entenem algunes imatges?
A destacar:
"Cuando el observador casual camina por una galería y se enfrenta a una fotografía contemporánea, trata de comprender el significado de la imagen utilizando las mismas herramientas con las que descifra las fotografías familiares, las de su muro en Facebook, de los anuncios en autobuses, parabuses y carteleras espectaculares, o con el mismo juego de aparejos con el que interpreta las imágenes que aparecen en las revistas y periódicos. Por supuesto que no llega muy lejos pues al pretender utilizar estos códigos, la llave no funciona con estas imágenes renuentes."
"Como tendemos a pensar que el código visual es universal, solemos caer en la trampa de querer descifrar el significado de todas las fotografías con los códigos que nos son resultan habituales."
"La fotografía requiere, como ningún otro medio, de este bagaje, de esta llave que permita su comprensión. El problema es que la imagen fotográfica da la impresión de estar ya completa, acabada, ergo se da por hecho. En otras palabras, debido a que en la fotografía lo que queda inmediatamente en la superficie es lo icónico, la imagen misma, la apariencia, el aspecto, es fácil dejar la lectura en ese nivel."
“En el Arte Conceptual la idea o el concepto es la parte más importante de la obra. Cuando el artista utiliza una forma conceptual de arte, significa que toda la planificación y decisiones y la ejecución son superficiales. La idea se convierte en la maquinaria que produce el arte”.
http://oscarenfotos.com/2012/07/29/fotografia-artistica-contemporanea-idea-y-concepto/
Per què a vegades no entenem algunes imatges?
A destacar:
"Cuando el observador casual camina por una galería y se enfrenta a una fotografía contemporánea, trata de comprender el significado de la imagen utilizando las mismas herramientas con las que descifra las fotografías familiares, las de su muro en Facebook, de los anuncios en autobuses, parabuses y carteleras espectaculares, o con el mismo juego de aparejos con el que interpreta las imágenes que aparecen en las revistas y periódicos. Por supuesto que no llega muy lejos pues al pretender utilizar estos códigos, la llave no funciona con estas imágenes renuentes."
"Como tendemos a pensar que el código visual es universal, solemos caer en la trampa de querer descifrar el significado de todas las fotografías con los códigos que nos son resultan habituales."
"La fotografía requiere, como ningún otro medio, de este bagaje, de esta llave que permita su comprensión. El problema es que la imagen fotográfica da la impresión de estar ya completa, acabada, ergo se da por hecho. En otras palabras, debido a que en la fotografía lo que queda inmediatamente en la superficie es lo icónico, la imagen misma, la apariencia, el aspecto, es fácil dejar la lectura en ese nivel."
“En el Arte Conceptual la idea o el concepto es la parte más importante de la obra. Cuando el artista utiliza una forma conceptual de arte, significa que toda la planificación y decisiones y la ejecución son superficiales. La idea se convierte en la maquinaria que produce el arte”.
domingo, 18 de octubre de 2015
noves entrades sobre fotografia estenopeica ...
Podeu veure noves entrades sobre fotografia estenopeica al meu fotoblog dedicat a aquest gènere fotogràfic, que aquest es estan dedicades a la "fotografia naturalista",
encara que també hi ha altres imatges que es poden considerar una hibridació temàtica
d'altres diversos temes fotogràfics ...
domingo, 11 de octubre de 2015
Intentant fer "fotografia naturalista" amb aparells "pinhole" ... (sobre els problemes inherents a la tècnica utilitzada)
Fotografiant Tortugues a la zona dels aiguamolls del delta del Llobregat ...
D'entrada, el problema més important que es planteja al fer imatges de fotografia naturalista amb aparells estenopeics és que, normalment, la fotografia "pinhole" va associaciada
a llargues exposicions, que naturalment són també una mena de preses fotogràfiques
que també requereixen un cert grau d'immobilitat del subjecte (animal)
per a que la imatge no resulti moguda.
Un altre problema associat a la fotografia "pinhole" és que normalment ens ofereix un definició d'imatge inferior a la que estem acostumats actualment.
I per acabar de complicar encara més la cosa, una de les característiques que caracteritza la fotografia naturalista és l'ús freqüent de teleobjectius per a poder fer imatges dels animals
sense necessitat de molestar-los acostant-nos massa per a fer les fotos.
Això amb fotografia pinhole resulta una dificultat afegida que es pot intentar compensar fent una edició selectiva de sols el detall de la part d'una imatge o escena que ens interessi,..
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
