Visita de l'exposició "A la dreta del sol de llevant", (fotogravats de Sergi Olivares)

"A la dreta del sol de llevant", exposició de  fotogravats de Sergi Olivares,
fins el 27 de juliol a la llibreria " Malvasia de Llibres" (c/ Espalter 20) de Sitges.

Vegeu: https://ca-es.facebook.com/malvasiadellibres/posts/246394518882606

Seagull chasing, hunting and eating a baby pidgeon in the "urban jungle" of BCN

Anant cap a una "deshumanització" de la meva producció fotogràfica? ...

Aquesta setmana he hagut de buscar algunes fotos familiars per a un tràmit administratiu anual. I com que la meva família ja està una mica cansada de que els faci fotos, no m'ha sigut fàcil trobar les imatges com en altres anys anteriors.

Darrerament em faig més autoretrats que altres fotos familiars de la resta de membres de la família. Però al buscar al meu fitxer d'imatges d'aquest darrer any, aleshores també m'he adonat que aquests darrers mesos quasi no he fet imatges amb presència humana.

Hi ha bastantes imatges , com per exemple fotos d'arquitectura, natures mortes, etc. , en les que la presència humana resulta implícita. Però hi ha molt poques fotos amb una presència humana explícita, (ni retrats, ni sessions amb models, ni tampoc massa fotografia de reportatge amb presència de gent). Sembla com si la meva producció fotogràfica s'estigués "deshumanitzant" (en el sentit de l'absència de presència visible de persones).

Analitzant una mica aquest fet, crec que, en part, això es pot atribuir al fet de la reticència habitual de la gent a ser fotografiada (tant familiars com altres persones), i també es pot atribuir parcialment a la meva voluntat de respectar la identitat de gent desconeguda i el seu dret a la pròpia imatge (en les fotografies de reportatge o fotografia documental), però evidentment també cal imputar-ho parcialment al meu cansament en els meus esforços en fer fotografies d'aquests temes, ja que quan m'he dedicat a  conrear aquesta mena de temes fotogràfics, he rebut una resposta "reticent" i en aquest sentit han estat mal recompensats i m'han comportat poques satisfaccions.

Això també explicaria l'augment del nombre d'autoretrats que he experimentat, el meu interès creixent per aquest tema, i en part potser també explica la manca de sentiment de mancança per no fotografiar altres temes (com en el cas dels retrats) amb presència humana "aliena".

Però sigui com sigui, malgrat que continua interessant-me i agradant-me força aquesta mena de temes fotogràfics amb presència d'altra gent , i malgrat el fet de que  jo no he tingut cap mena de voluntat de deixar de fer aquesta mena de fotografies, la veritat és que ara pràcticament ja no en faig. En qualsevol cas, crec que  jo no he "deixat" voluntàriament la fotografia de "tema humà" o amb presència de persones. Potser el que ha passat és que, per les circumstàncies, aquesta mena d'imatges m'han "deixat" a mi.

I, vist amb perspectiva, la veritat és que tampoc he trobat tant a faltar aquesta mena d'imatges. Afortunadament els meus interessos temàtics fotogràfics són molt amplis i podria perfectament seguir passant-m'ho molt bé fent una fotografia "sense presència humana explícita". I haig de dir que  també em sap greu haver deixat de fer aquesta mena de fotos. M'agradaria tornar a fer fotos d'aquests temes. Però la veritat es que tampoc penso fer rés d'especial per a tornar a "humanitzar" la meva producció d'imatges actual ...

Sols espero que aquests temes que m'han deixat tornin de nou, com van marxar,  algun dia a la meva activitat fotogràfica quotidiana. Però si ells no tornen, tampoc sé si jo tindré ganes d'anar a cercar-los. Amb els meus temes fotogràfics actuals ara soc molt més autosuficient i independent que abans. I afortunadament, la fotografia té molts temes fotogràfics interessants ...

Descobrint una gran fotògrafa a través d'una expo a la KVA Sitges .

Sobre Sabrina Guitart Dommergue:
 http://sabrinaguitart.blogspot.com.es/
 http://www.bwphotopro.com/Site/Sabrina_Guitart.html

Artist´s Bio
Biography of Photographer,poet and Filmmaker, Sabrina Guitart. Franco-Spanish photographer, filmmaker and writer. Guitart was born in Paris and grew up between the Mediterranean area of Barcelona and the Pyrenees. At 15 years old, she got her first camera with which she began taking black and white still images. Ten years later, photography became the impulse to explore the movement behind scene and subject. At 20, she arrived in to the U.S.A to study journalism. For the last thirteen years, Sabrina has lived between Portland, Oregon and Barcelona, Spain. For the last several years, she has combined the visual arts with poetic imagery and the spoken word. Travel has been a great inspiration. Inveterate traveller, Sabrina has visited Latin America, Vietnam, India, and has travelled across Europe to Türkiye where she spent some months. Guitart has written articles and taken photographs for bilingual newspapers and magazines in Barcelona and Portland. ‘La Fotografía’, ‘Saltamontes’, ‘ The Hispanic News’ and other publications. In 2000, she travelled with professor Jeffrey Barlow to Vietnam. He is a professor at Pacific University and is one of the eminencies in the United States in Asian Studies. Together they did an hour film, Vietnam Jade of Sorrow`. It is an educational film that presents a journey that shows many of the important historical and religious monuments. The film shows the culture in different areas such as; life and death, traditional arts, and families that have passed on knowledge within martial arts, snake tamers, etc.. The film makes a synthesis between traditional Vietnam and contemporary Vietnam. In her travels to México, she did a reportage on the indigenous people of Oaxaca and Chiapas that focused on one of her deep interests shamanic and traditional healing techniques. She is a traveller and artistic photographer who uses black & white, color and does hand made prints. You can view her photography at: www.sabrinaguitart.blogspot.com Ten years ago, Guitart met “Portland’s Unofficial Poet Laureate Walt Curtis while celebrating the Spanish poets Federico Garcia Lorca and Pablo Neruda. Both performed poetry together and enjoyed the passion of their friendship. Sabrina’s voice, as expressed in Salmon Poet, is an aesthetic aspect of the vitality of the film. Walt Curtis is known for the longest running poetry program on alternative radio. The Talking Earth`is a KBOO.FM classic. Curtis, is the legendary street poet, author of Mala Noche, Gus Van Sant’s first film. Curti’s and Sabrina’s love and connection with the Oregon landscape inspired the artistic-ecological film, Salmon Poet. Sabrina has worked as a camera person and director of photography for other independent films. Her last film project, ‘Strangers in Berlin’, is an experimental short film shot in Berlin, Paris, and edited in the USA. The main element of the film, is an artist’s masterpiece; a sketchbook that a painter, had been working for four years. Her personal diary of genious imagery and writing, becomes like a needle running and sewing destinies of strangers lives and realities. Sabrina continues to build her career as a filmmaker of distinction in Oregon and Spain.
 

12 jul. Rua Summer Carnaval 2014

Aquest proper cap de setmana, a les Roquetes ...

 Rua Summer Carnaval 2014
https://www.facebook.com/events/383951725079827/?ref=22