Sobre la manca de "coherència fotogràfica" humana ...

Recentment, un article de Josep Playà Maset,  "De fuster a fotògraf", publicat a La Vanguardia del 20/01/2014, [a la pàgina 27, a la Secció Tendències], estava dedicat a un fuster i fotògraf de Cadaqués, Joan Vehí, que ara prepara una fundació a Cadaqués per gestionar i fer difusió d'un arxiu de cent mil fotos.
Aquest fotògraf-fuster, que va coneixer i tractar força a Salvador Dalí,  (i que també li va fer moltes fotos),

a l'article esmentat ens comentava:  

"Dalí em tenia tanta confiaça que moltes de les fotos que li vaig fer ni tan sols les va veure mai". 

Actualment sorpren una mica una afirmació com aquesta, tenint present que Dalí era molt conscient de la importància de la imatge pública de les persones, (i especialment per a un "personatge públic" com ell, que utilitzava i controlava molt la seva pròpia imatge).

Quan a l'article vaig llegir aquest comentari d'aquest fotògraf de Cadaqués, això em va fer pensar una mica. Aleshores vaig pensar en l'ara tan extesa i freqüent reticència de la gent a ser fotografiada. Ara, fins i tot, quan algú és fotografiat accidentalment, (no intencionadament, pel fotògraf que està fent una foto d'alguna altra cosa, per exemple quan s'està fent una fotografia d'un espai públic), a vegades ens podem trobar que hi hagi gent que s'aparti per no sortir a la imatge, o que es mostri susceptiblement molesta, o que vulgui veure la imatge que s'ha fet (més per desconfiança que per curiositat) si sospita que hi podria sortir, o que fins i tot demani al fotògraf accidental que esborri la fotografia a on pot haver sortit de manera accidental... 

Potser, en algunes ocasions, ens hem tornat excessivament gelosos de la nostra pròpia imatge, (pública i/o privada), i volem "controlar" i "restringir" no sols hipotètics usos deshonestos i il·lícits, sino també la seva simple captació "accidental" i/o "involuntària".

A la gent, molt sovint, ara ja no sols ha deixat de "no importar-li" que li facin fotos, sino que normalment no accedeix a posar desinteressadament per a gent o fotògrafs que no coneix, i quasi sempre es mostra molt desconfiada, (i li desagrada la possibilitat de que algú l'hagi fotografiat encara que sigui "accidentalment", perque desconfia i tem pel possible ús inconvenient, il·lícit, o pervers de la seva imatge per part del fotògraf ocasional desconegut). 

Però, paradoxalment, aquest comportament reticent també es dona de forma simultània amb altres fets de comportament més "irresponsable" per part de molts ciutadans, en una època caracteritzada pel fet de que gran part de la població exposa despreocupadament la seva imatge i la seva intimitat a les xarxes socials d'Internet,  i també mitjançant altres àmbits diversos del món de la telefonia, o de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Sovint l'ésser humà és força incoherent...