Francesc Boix i el seu pare són els autors de les fotografies del Fons Argelers

Francesc Boix és l'autor de les fotografies de la guerra del 1936-1939 del Fons Argelers

Boix va passar pel camp de concentració de Mauthausen i va participar en el judici de Nuremberg

   http://www.vilaweb.cat/noticia/4135624/20130724/francesc-boix-lautor-fotografies-guerra-1936-1939-fons-argelers.html

La Comissió de la Dignitat ha anunciat que el fotògraf Francesc Boix és l'autor de les fotografies del Fons Argelers de negatius de la guerra del 1936-1939, adquirits gràcies a una campanya de donacions.

De fet, les imatges de guerra que es conservaven en una caixa de fusta van ser fetes per Francesc Boix i les de Barcelona o pobles pròxims, que van ser conservades en dues caixes de llauna, van ser fetes pel seu pare Bartomeu Boix. Aquest fons fotogràfic, se'l va endur un soldat a la retirada per a preservar-lo i va restar amagat setanta anys fins que es va posar a la venda. Francesc Boix va passar pel camp de concentració de Mauthausen i va participar en el judici de Nuremberg.

El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha explicat que van descobrir els autors a partir de la fotografia d'una parella, un capità i la seva promesa, que l'entitat va difondre al presentar el Fons Argelers. Una persona els va comunicar que la parella eren Ventura Pau i Montserrat Sureda. Així mateix, la familiar dels dos fotografiats Montserrat Pau va mostrar a la Comissió una còpia de la mateixa fotografia que tenia un text enganxat on deia que la foto havia estat feta el 2 de juny de 1938 a Vilanova de Meià pel fotògraf de la 30 divisió Francesc Boix. Una de les altres dades és que van descobrir qui era Maria Fabregat que treballava de secretaria a la guerra a les Joventuts Socialistes Unificades. 'Ella encara està viva i ens va dir que per l'edifici voltava per aquella època un fotògraf que es deia Boix.'

Posteriorment van fer un estudi grafològic comparant la lletra de documents fets per Francesc Boix amb les lletres de les notes dels papers que embolcallaven molts dels negatius. El resultat va confirmar que les fotografies eren de Francesc Boix, però l'estudi també va concloure que la lletra de les fotografies de Barcelona de les caixes de llauna era d'una altra persona, més gran que tenia tres de familiaritat amb Francesc Boix. Posteriorment, van arriba a la conclusió que el fotògraf va ser Bartomeu Boix, el seu pare.

'Es completa la vida d'un compromís'

Cruanyes ha recalcat que 'es completa una vida de compromís d'un noi molt jove que tenia quinze anys quan va esclatar la guerra i actua com a fotògraf des del primer dins de les Joventuts Socialistes Unificades i després a finals del 37 com a fotògraf de la 30 Brigada'. 'Ës un fet important per al mateix Boix i dóna una dimensió diferent de les fotografies.'

El portaveu de la Comissió de la Dignitat ha dit que a partir d'ara acabaran de fer l'estudi del fons fotogràfic perquè es vol reconstruir l'ordre cronològic i identificar tots els llocs. Després es farà una exposició del fons per fer-ho públic i posteriorment es lliurarà el fons a l'Arxiu Nacional perquè 'és un patrimoni de Catalunya'. Cruanyes ha indicat que l'exposició es mirarà de fer a Barcelona i també a Lleida perquè hi ha moltes fotografies del Front del Segre. 'Esperem que volti molt.'

Francesc Boix va ésser conegut pel seu treball amb el fotògraf tortosí Antoni Garcia que van amagar molts negatius de les imatges preses al camp de concentració de Mauthausen que van servir per identificar els autors de l'holocaust en la declaració que va fer Boix al judici de Nuremberg.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/07/24/francesc-boix-i-el-seu-pare-son-els-autors-de-les-fotografies-de-l%E2%80%99arxiu-d%E2%80%99argelers/


---------------------------      [juliol 2013]

Francesc Boix i el seu pare són els autors de les fotografies de l’Arxiu d’Argelers

La Comissió de la Dignitat ha descobert que les 1.400 fotografies de la Guerra Civil adquirides el març passat gràcies a l'aportació econòmica de particulars són obra de Francesc Boix, veí del Poble-sec i conegut per les instantànies que va fer al camp de concentració de Mauthausen, on va estar internat als anys 40, que van ser clau per a la condemna dels líders nazis. El pare de Boix també consta com autor de les fotografies més antigues.

Aquest dimecres, la Comissió de la Dignitat ha revelat qui són els autors, fins ara desconeguts, de l’Arxiu d’Argelers, que conté 1.400 instantànies fetes entre el 1931 i el 1936. Es tracta del fotògraf Francesc Boix i del seu pare, sastre de professió i molt aficionat també a la fotografia. Segons s’ha pogut saber, el progenitor de Boix, de nom Bartomeu, va iniciar la sèrie fotogràfica i quan Francesc es va exiliar a França es va emportar les fotografies del pare per continuar plasmant la realitat de la guerra.

Localitzada la tomba de Boix

Josep Cruanyes i el seu equip d’investigadors ja sabien que Boix va morir a París molt jove, als 31 anys, a causa d’una malaltia que va contraure durant l’estada al camp de concentració de Mauthausen. A través de les autoritats franceses han sabut que la concessió de la seva tomba acabarà en el decurs dels propers mesos i si no es fa un pagament que n’allargui la concessió es transportaran les restes a una fossa comuna. Des de la Comissió per la Dignitat estan estudiant opcions per evitar que això passi.

De moment, es desconeix com és que el gruix de les fotografies va anar a parar a mans d’un soldat francès que va estar refugiat a Argelers i que les va guardar durant 74 anys. De fet, són poques les fotos en què apareix aquest camp de concentració.

La Comissió de la Dignitat va adquirir el fons gràcies als 7.700 euros que van aportar una cinquantena de particulars. Ara que s’han conegut els autors, les instantànies se cediran al fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

---------------

http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Boix_i_Campo

Francesc Boix i Campo (Poble-sec, Barcelona, 14 d'agost de 1920 - París, 1951) fou un fotògraf català. Va passar a la història com el fotògraf de Mauthausen.

El seu pare era sastre al Poble-sec i a la rebotiga hi tenia un estudi fotogràfic que despertà l'afició del Francesc. Amb catorze anys, va entrar d'aprenent a la casa de fotografia Romagosa. Dos anys després, va treballar a la revista Juliol de les Joventuts Socialistes Unificades.

A finals del 1937 es va incorporar a la 30a Divisió per combatre a la Guerra Civil Espanyola a la zona del front d'Aragó al Segre en el bàndol republicà. Les fotografies que va fer en aquest període han estat cedides per la Comissió de la Dignitat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Un cop acabada la guerra, amb 19 anys, es va haver d'exiliar. Va passar pels camps de Sèt-fonts i Vernet d'Ariège i es va integrar a l'exèrcit francès en una companyia de treballadors.

El 1940 és capturat pels alemanys i 27 de gener del 1941 és deportat al camp d'extermini austríac de Mauthausen on va rebre el número 5185. En el camp, Boix és destinat a l'Erkennungsdienst (servei d'identificació del camp) gràcies als seus coneixements de fotografia.

Amb una Leica de les SS va retratar oficials i arrestats. Les seves fotografies varen captar la barbàrie quotidiana. Amb la col·laboració d'altres presos, com el fotògraf tortosí Antoni Garcia Alonso que treballava a la mateixa oficina, van ordir un pla per amagar i sostreure en secret unes 20.000 fotografies i negatius, que van guardar membres de la resistència.[2]

Boix va ser l'únic testimoni català dels judicis de Nuremberg i Dachau. Les fotografies de Boix van ser proves gràfiques que es van utilitzar per demostrar els crims del genocidi nazi.

Acabada la guerra, va treballar per la premsa francesa com a fotògraf. Va morir a París l'any 1951 de tuberculosi.