Ha mort Paco Elvira

Mor Paco Elvira, fotògraf i professor del Departament de Comunicació de la UPF

[ http://www.upf.edu/enoticies/home_upf/0401.html ]

Paco Elvira, professor associat del Departament de Comunicació de la UPF des de l'any 2005 i un dels fotoperiodistes més reputats i prolífics de Catalunya, va aparèixer mort ahir, 1 d'abril, en un penya-segat del massís del Garraf, un indret on s'havia desplaçat per fer unes fotografies que havien d' il·lustrar el seu blog, i després que els seus familiars denunciessin dissabte la seva desaparició.
El funeral tindrà lloc el dijous, 4 d'abril, a les 16.30 hores, al Tanatori de la Ronda de Dalt (carrer de Scala Dei, 17. Barcelona).
Paco Elvira, que va començar la seva etapa com a professor de la UPF al 2005, impartia enguany l'assignatura Fotografia i Reporterisme Gràfic al grau en Periodisme de la Facultat de Comunicació. També impartia docència de fotoperiodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i de fotografia per a reportatge a l'IDEP (Escola Superior d'Imatge i Disseny de Barcelona).
Nascut a Barcelona l'any 1948, Francisco José Elvira Huse va estudiar a la Facultat de Ciències Econòmiques de la UB, on va iniciar-se en la fotografia retratant la lluita universitària en els últims anys del franquisme. Després de la mort de Franco, va realitzar una sèrie de reportatges de tipus social sobre la transició centrats en temes com ara ETA, els miners, l'atur, els jornalers andalusos, les vagues obreres o les reconversions industrials, i que van publicar les revistes Món, Primera Plana, Interviú o l'agència Cover, entre d'altres.
Enviat especial i autor de diversos llibres fotogràfics
Al llarg de la seva carrera va ser editor gràfic del diari Rècord i de la revista Públic, a més de col·laborar regularment amb els suplements dominicals de La Vanguardia i El Periódico. Va treballar de fotògraf com a enviat especial per a diferents mitjans de comunicació espanyols, retratant molts dels principals conflictes contemporanis, en països tan diversos com ara Xina, Japó, Filipines, Israel, Cuba, Argentina, Mèxic, Brasil, Zanzíbar, Camerun, Nicaragua, Algèria, Afganistan, Irlanda del Nord i els Balcans.
El 2011 va publicar la novel·la Un dia de maig (Valid Edicions), un dels escenaris de la qual és la roca de la Falconera, a les costes del Garraf, on va ser trobat mort. També ha publicat per a l'editorial Lunwerg diferents llibres de fotografia i les obres gràfiques La guerra civil espanyola. Imatges per a la història, i La transició espanyola. Imatges de la societat en els anys del canvi.
En l'actualitat estava preparant, també per a Lunwerg, la coordinació d'un nou llibre de fotografia sobre diversos racons emblemàtics de Barcelona, una obra que comptava amb la participació d'altres fotoperiodistes reconeguts com Xavier Miserachs o Pepe Encinas. D'altra banda, va realitzar nombroses exposicions fotogràfiques individuals i col·lectives i algunes de les seves obres es poden veure a l'IVAM i al MNAC.
Durant la seva trajectòria va obtenir diversos reconeixements, entre els quals destaquen el premi Fotopress de Natura, el premi Civisme del Departament de Benestar de Generalitat de Catalunya (2004) per al reportatge "Missió a Kabul" i el premi Pica d'Estats, atorgat per la Diputació de Lleida. A més, la prestigiosa publicació Photography Year Book havia destacat dues vegades fotos seves entre les millors de l'any.