Recentment he vist el documental "Chema Madoz: Regar lo escondido". Molt interessant.
Sempre havia pensat que l'obra de Madoz em recordava molt la de Brossa, i veient el documental, he descobert que, en un principi sense coneixer mutuament l'obra respectiva, ni coneixer-se personalment, Madoz i Brossa al final van arribar a trobar-se i també a col·laborar posteriorment en alguna publicació conjunta.
vegeu: http://www.revistaimprescindibles.com/literatura/fotopoemario-de-joan-brossa-y-chema-madoz
Ch. M. és un dels meus fotògrafs espanyols preferits, la única "pega" que li trobo és que a vegades sembla que "vista una de les seves fotos, vistes quasi totes", per que a vegades les idees de les seves imatges són bastant semblants entre sí, semblen una mica repetitives dins del seu estil, com si sempre estiguessin donant voltes sobre els mateixos temes, (o si més no, semblen com si fossin de la mateixa família). D'això alguns en diuen "tenir un estil personal" i altres en diuen "repetir-se", però a mi, malgrat tot, m'agrada molt el seu sentit de l'humor, la seva sensibilitat, la seva simplicitat i senzillesa ...
vegeu el documental que us comentava a:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/imprescindibles/imprescindibles-chema-madoz-regar-escondido/1687267/
o
http://www.rtve.es/television/20130127/chema-madoz-regar-escondido/606688.shtml
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario