viernes, 4 de agosto de 2017
Imatges d'arquitectura fetes amb telèfon mòbil
M'interessa força la fotografia d'arquitectura.
Però no tant la fotografia d'arquitectura tradicional o convencional, com una manera diferent de veure l'arquitectura.
L'enfoc que normalment jo li dono a la fotografia d'arquitectura té molt més a veure amb una visió escultòrica o abstracta dels edificis que no pas amb la visió que correspondria a la fotografia arquitectònica professional en el seu aspecte més ortodoxe o/i convencional.
A mi m'interessen les formes i els volums, però més des del punt de vista escultòric que arquitectònic. M'interessen les llum i ombres que es generen amb la llum, però més des del punt de vist gràfic que no pas del arquitectònic.
Les meves imatges d'arquitectura s'han d'interpretar com a abstraccionsa formals, com a jocs de formes i volums, llums i ombres, ...
Aquí teniu una mostra d'imatges fetes recentment amb el meu telèfon mòbil actual. La primera imatge és una provocació innocent per a que els partidaris de la ortodòxia en fotografia d'arquitectura diguin o comentin que la imatge "cau" (és a dir, que té inclinades les verticals). La resta de les imatges són la meva resposta a la seva observació. 😉
Però no tant la fotografia d'arquitectura tradicional o convencional, com una manera diferent de veure l'arquitectura.
L'enfoc que normalment jo li dono a la fotografia d'arquitectura té molt més a veure amb una visió escultòrica o abstracta dels edificis que no pas amb la visió que correspondria a la fotografia arquitectònica professional en el seu aspecte més ortodoxe o/i convencional.
A mi m'interessen les formes i els volums, però més des del punt de vista escultòric que arquitectònic. M'interessen les llum i ombres que es generen amb la llum, però més des del punt de vist gràfic que no pas del arquitectònic.
Les meves imatges d'arquitectura s'han d'interpretar com a abstraccionsa formals, com a jocs de formes i volums, llums i ombres, ...
Aquí teniu una mostra d'imatges fetes recentment amb el meu telèfon mòbil actual. La primera imatge és una provocació innocent per a que els partidaris de la ortodòxia en fotografia d'arquitectura diguin o comentin que la imatge "cau" (és a dir, que té inclinades les verticals). La resta de les imatges són la meva resposta a la seva observació. 😉
A la fotografia d'arquitectura convencional és força important la visió correcta de les perspectives verticals i horitzontals. Les verticals i horitzontals aporten i garanteixen l'equilibri a les imatges, tal com correspon a l'equilibri real dels edificis que es mostren. Les verticals responen a la Llei de la gravetat. Les horitzontals són deutores de la visió binocular corresponent als dos ulls del rostre humà.
Veiem equilibradament en vertical, (per la gravetat), i en horitzontal, (per les característiques de la visió humana). Però jo fotografio edificis com si fotografies escultures abstractes. A mi m'interessa molt més el dinamisme formal associat a les línies inclinades -que s'escoren i escorcen en diagonals -, o al que a vegades també va associat a la sinuositat de les corbes, -que s'aparten de la direcció recta sense formar angles, o de la forma plana sense formar arestes-.
També m'interessen força els ritmes formals associats a les formes arquitectòniques.
viernes, 14 de julio de 2017
Exposició del Concurs de Fotografia de Festa Major 2017 de Les Roquetes
Organitzada per Globalitzat-e, a la sala polivalent de la Biblioteca Josep Pla de les Roquetes del Garraf [Carrer d'Antoni Gaudí, 1 a Les Roquetes, Sant Pere de Ribes] ja es pot visitar l'exposició del Concurs de Fotografia de Festa Major 2017.
L'exposició es podrà visitar fins el proper 30 de juliol. El dia 13 de juliol es va fer l'entrega de premis d'aquest concurs.
Atenció:
L'exposició es podrà visitar fins el proper 30 de juliol. El dia 13 de juliol es va fer l'entrega de premis d'aquest concurs.
Atenció:
Horari d’estiu del 15 de juny al 15 de setembre de 2017
Obert totes les tardes de
dilluns a dijous de 15.30 a 20.30 h
Obert els matins de dimecres de 10 a 14h i
divendres de 9 a 14 h
dissabtes tancat
000000000000000000000
jueves, 6 de julio de 2017
Sobre la fotografia ... (i sobre per a què serveixen les fotografies)
Comentant una exposició MOLT recomanable, i que us pot obrir i
eixamplar la vostra concepció fotogràfica.
[Sobre la naturalesa i concepció de la fotografia]
Als inicis de la fotografia es pensava que la fotografia era un estri adient per a capturar i congelar la realitat. De fet, al principi també es posava en qüestió que fos una disciplina artística.
Amb això darrer, jo hi estic completament d'acord : Jo penso que la fotografia NO és "Art", i que (pel contrari) és molt més que "Art". -[això sols és una opinió personal]-. Jo crec que l'abast de la Fotografia, la seva transcendència i importància, la seva influència històrica, científica, comunicativa, social, i/o econòmica, la seva característica com a "font documental" i la seva presència actual (gairebé omnipresent) al Món i a la nostra vida quotidiana, tot això fa que, la importància i significança de la fotografia vagi molt, (però que MOLT), més enllà del que podríem considerar vers l'Art d'una manera comparativament paral·lela.
Abans, al principi, es va pensar que la fotografia podia ser (simplement) un testimoni fidel de la realitat, o si més no, una imatge unívoca i també objectiva de la realitat.
Amb el temps, es va veure que això no era ben bé així, i que la fotografia també podia generar moltes altres menes d'imatges, amb múltiples finalitats, i que no necessàriament (totes) es podien considerar com a "objectives" ni com a "representacions fidels".
A banda d'altres funcions i intencions, quant a les consideracions sobre "la realitat vers la fotografia", des d'aleshores, a la fotografia, (com a molt), potser ja només se la podria considerar com a una interpretació personal de la realitat, (i per tant, com a una visió subjectiva).
[sobre les funcions de la fotografia]
Per altra banda, jo sempre he pensat que H. Cartier-Bresson va ser un fotògraf meravellós, un dels més grans fotògrafs de la història de la fotografia, però també penso que tot allò de la fotografia de "l'instant decisiu" (com a paradigma i ideal de l'excel·lència fotogràfica) no sols era un gran error (molt empobridor) sobre la pròpia concepció de la fotografia, [per limitar-se innecessàriament a sols a una part de les seves moltes possibilitats].
En la meva opinió, "l'instant decisiu", encara que molt meritori, està també molt sobrevalorat.
I per això, ara ja si, aquí us vull comentar un fotògraf totalment oposat a aquesta manera de entendre la fotografia, (com a una disciplina merament "reproductiva del que es veu o es pot veure").
Ell és un fotògraf que, més que fotografiar el que es veu, o es veia, de fet sovint fotografia el que no es veu, per que també pensa que una imatge no sempre val més que mil paraules.
És un gran creador d'imatges i de relats, que narra i construeix històries i arguments narratius més enllà de limitacions d'instants i moments decisius.
Aquí us deixo un enllaç d'una exposició fotogràfica seva MOLT recomanable.
Per a mi, Duane Michals és un dels creadors d'imatges que potser més m'han influenciat.
En aquest sentit, us recomano MOLT que aneu a veure aquesta exposició. Potser us agradarà més o menys, però no us l’hauríeu de perdre!!!
Duane Michals
Sala Fundación MAPFRE Casa Garriga i Nogués
Diputació, 250. Barcelona
Fins el 10/09/2017
https://www.fundacionmapfre.org/fundacion/es_es/exposiciones/sala-casa-garriga-nogues/fotografia-duane-michals.jsp
Visita virtual:
http://exposiciones.fundacionmapfre.org/duanemichals/visita_virtual/visita_virtual.html
[Sobre la naturalesa i concepció de la fotografia]
Als inicis de la fotografia es pensava que la fotografia era un estri adient per a capturar i congelar la realitat. De fet, al principi també es posava en qüestió que fos una disciplina artística.
Amb això darrer, jo hi estic completament d'acord : Jo penso que la fotografia NO és "Art", i que (pel contrari) és molt més que "Art". -[això sols és una opinió personal]-. Jo crec que l'abast de la Fotografia, la seva transcendència i importància, la seva influència històrica, científica, comunicativa, social, i/o econòmica, la seva característica com a "font documental" i la seva presència actual (gairebé omnipresent) al Món i a la nostra vida quotidiana, tot això fa que, la importància i significança de la fotografia vagi molt, (però que MOLT), més enllà del que podríem considerar vers l'Art d'una manera comparativament paral·lela.
Abans, al principi, es va pensar que la fotografia podia ser (simplement) un testimoni fidel de la realitat, o si més no, una imatge unívoca i també objectiva de la realitat.
Amb el temps, es va veure que això no era ben bé així, i que la fotografia també podia generar moltes altres menes d'imatges, amb múltiples finalitats, i que no necessàriament (totes) es podien considerar com a "objectives" ni com a "representacions fidels".
A banda d'altres funcions i intencions, quant a les consideracions sobre "la realitat vers la fotografia", des d'aleshores, a la fotografia, (com a molt), potser ja només se la podria considerar com a una interpretació personal de la realitat, (i per tant, com a una visió subjectiva).
[sobre les funcions de la fotografia]
Per altra banda, jo sempre he pensat que H. Cartier-Bresson va ser un fotògraf meravellós, un dels més grans fotògrafs de la història de la fotografia, però també penso que tot allò de la fotografia de "l'instant decisiu" (com a paradigma i ideal de l'excel·lència fotogràfica) no sols era un gran error (molt empobridor) sobre la pròpia concepció de la fotografia, [per limitar-se innecessàriament a sols a una part de les seves moltes possibilitats].
En la meva opinió, "l'instant decisiu", encara que molt meritori, està també molt sobrevalorat.
I per això, ara ja si, aquí us vull comentar un fotògraf totalment oposat a aquesta manera de entendre la fotografia, (com a una disciplina merament "reproductiva del que es veu o es pot veure").
Ell és un fotògraf que, més que fotografiar el que es veu, o es veia, de fet sovint fotografia el que no es veu, per que també pensa que una imatge no sempre val més que mil paraules.
És un gran creador d'imatges i de relats, que narra i construeix històries i arguments narratius més enllà de limitacions d'instants i moments decisius.
Aquí us deixo un enllaç d'una exposició fotogràfica seva MOLT recomanable.
Per a mi, Duane Michals és un dels creadors d'imatges que potser més m'han influenciat.
En aquest sentit, us recomano MOLT que aneu a veure aquesta exposició. Potser us agradarà més o menys, però no us l’hauríeu de perdre!!!
Duane Michals
Sala Fundación MAPFRE Casa Garriga i Nogués
Diputació, 250. Barcelona
Fins el 10/09/2017
https://www.fundacionmapfre.org/fundacion/es_es/exposiciones/sala-casa-garriga-nogues/fotografia-duane-michals.jsp
Visita virtual:
http://exposiciones.fundacionmapfre.org/duanemichals/visita_virtual/visita_virtual.html
sábado, 24 de junio de 2017
Al juliol, exposició fotogràfica col·lectiva a Sitges
del 1 al 16 de juliol al local del G.E.S. ,
Espai Cultural Pere Stämpfli,
Carrer d'En Bosch
SITGES
martes, 20 de junio de 2017
Transparències i reflexes analògics ...
Imatges [fotoquímiques = no digitals] d'ara ja fa força anys ...
domingo, 18 de junio de 2017
pictografies ...
D'una sèrie feta ara ja fa bastants anys ...
[ Imatges obtingudes pintant i ratllant la superficie de les fotografies]
Suscribirse a:
Entradas (Atom)