Nus estenopeics (4)

Nus estenopeics (3)

Nus estenopeics (2)

Nus estenopeics (1)

Lectura recent ...

Antonio Ansón

Novelas como álbumes: fotografía y literatura

ISBN: 84-89356-32-7

Fecha de edición: 2000, Ed. Mestizo

http://www.mestizo.org/libreria/anson.html

Exposar a una sala o mostrar les imatges a Internet?

Element de reflexió sobre si és preferible fer exposicions físiques a una sala d'exposicions, o fer expos virtuals a la xarxa, penjant les imatges a Internet ... [Fragment d'una captura de pantalla de les dades estadístiques del meu fotoblog]

Quant costa fer una expo a una sala d'exposicions? (Cost del tiratge de les còpies, despeses de marcs, muntatge, etc.) Quant costa fer-ho a Internet ? (0 €)

Quant temps (dies/horaris) estan accessibles i visibles les imatges a una sala d'exposicions? (15 dies?/1 mes?) Quant temps estan disponibles a la xarxa? (365 dies/any, 24h/dia, i des de qualsevol lloc del Món). Quanta gent veu les imatges a un lloc i/o l'altre? (comparació de difusió molt favorable a Internet)

Evidentment, no és el mateix penjar les imatges a la xarxa que exposar-les a una sala, però si es fa una comparació i valoració dels costos invertits, temps de dedicació i comoditat, repercussió i difusió de les imatges que s'obté, etc. un es planteja seriosament si encara cal exposar les imatges a qualsevol sala, o si sols paga la pena el fer-ho en algunes circumstàncies, quan exposant-les a una sala també comporti altres elements de valor afegit, (edició d'un catàleg, o que sigui una sala de prestigi reconegut, o que la expo formi part d'un programa d'exposició itinerant per diverses sales, etc.)

Col·laboració amb Jordi Marsol, “el chico de las piedras”

Recentment he fet una col·laboració fotogràfica d’àmbit artístic-escultòric amb Jordi Marsol, artista afeccionat que a les platges del Garraf fa una mena d’escultures o instal·lacions temporals fetes amb pedres.

Jordi Marsol és un practicant del "Land Art" que treballa a les platges del nostre litoral construint torres efímeres de pedres apilades. Utilitza la tècnica de la “pedra seca” i construeix “castells” o torres de pedres de fins a una quinzena d’unitats, amb l’únic recurs de l’equilibri, sense utilitzar cap mena de “ciment” o element d’unió entre les diverses pedres.

Ell s’autoanomena “el chico de las piedras” i normalment practica aquesta afició a les costes sitgetanes.

Les seves intervencions decoren però no malmeten l’entorn, són completament temporals i estan exposades a l’acció del vent, que sovint les enderroca. Però a en Jordi no hi ha vent que el desanimi, i quan una ventada li tomba una construcció, ell la torna a aixecar per a després fotografiar-la, i així donar testimoni gràfic del repte assolit. El seu actual record d’alçada supera la quinzena d’unitats en equilibri inestable.