Hi ha molts fotògrafs que tenen un concepte molt particular del que és artístic, estètic, bonic o elegant (o tot el contrari) a l'hora de fotografiar nus.
Vegem un exemple recent dels comentaris que acompanyaven l'anunci o nota de premsa d'una exposició d'un membre de la Federació Catalana de Fotografia, (reprodueixo un fragment de la nota informativa de la mostra, acollint-me al dret de cita, i en relació als comentaris i imatges relacionats amb aquella exposició)
Aquesta tendència conceptual està força estesa i generalitzada en tota mena de fotògrafs , però es dona també especialment entre els nombrosos partidaris d'aquest "salonisme digital" que ara impera. Per exemple, l'autor d'aquesta exposició, [J. L. M., (i poso sols les seves inicials per a guardar el seu anonimat)] és tot un Mestre de la Federació Catalana de Fotografia, Maestro de la Confederación Española de Fotografía, i també Artista de la Fedération Internationale d'Art Photographique.
Tot i amb això, aquest senyor, (com també molts altres), considera que
<< cuando hacemos una fotografía de desnudo, corremos el riesgo de cruzar una línea fina que separa la belleza de la vulgaridad, el objetivo es captar la enorme riqueza que tiene el cuerpo humano, sin caer en la mediocridad de aquello que está explícito o de la grosería >>.
D'entrada això ens podria semblar un comentari molt encertat i raonable, "de bon gust", però encara que això també ens pugui semblar una opinió molt respectable, (de fet, tant respectable com qualsevol altra), també ens podem adonar que a l'autor no sols sembla que li desagraden les imatges que ell considera com a massa "explícites", si no que a més també ens diu (o ens deixa entreveure) que aquesta mena d'imatges les considera "vulgars", "mediocres", o fins i tot, "grolleres".
A aquest fotògraf tan "artístic" potser caldria suggerir-li que donés una ullada als llibres d'història de la fotografia i d'història de l'art, per a que així potser se n'adonaria que la concepció i les tendències estètiques sobre el tema dels nus han anat variant al llarg dels temps, i així també veuria que els nus menys "explícits" que caracteritzaven els principis de la fotografia academicista i pictorialista van ser seguits després per altres menes de nus molt més explícits amb l'arribada de la fotografia moderna.
Amb això que ara comento no voldria pas que ningú pensés que considero el seu criteri estètic com a antiquat o carrincló, si no que simplement sols vull recordar que els criteris estètics són molt variats i que també van canviant amb el pas del temps. De fet, en aquest sentit, la mena d'arguments del text que ens comenta l'exposició probablement responen més a criteris "morals" que a criteris "artístics". Per que, ¿quin argument definitiu es pot oferir que ens estableixi irrefutablement que un nu és més artístic, bell, sensual, exquisit i de "bon gust" que un altre nu sols pel simple fet de ser menys "explícit"?
El grau o nivell d'excel·lència artística, o la bellesa d'una fotografia de nu no vénen determinats pel grau d'explicitat del nu en si mateix, si no que això està directament relacionat amb el talent del seu autor i la bona factura de les seves obres. Per tant, en la meva modesta opinió, aquest senyor, tot i ser un "mestre artista", també pateix un greu error conceptual, potser influenciat per altres factors socials o morals que no tenen gaire relació amb criteris artístics. Per desgràcia, però, també sembla que aquesta mena de criteris sobre el que és de "bon gust" estan bastant extesos.
Per acabar, sols voldria recordar que els nus més morbosament provocatius probablement no són pas els que mostren explícitament i de manera natural tot el que es pot mostrar, si no que ho són molt més els nus que criden l'atenció dels possibles espectadors fent ús de la insinuació provocativa. Igual que passa a les pel·lícules de terror, el "monstre" que no s'arriba a veure amb claredat fa molta més por que el que es mostra clarament, (potser més pel que ens imaginem, que no pas pel que veiem).
