En una recent visita al mural fotoceràmic de Joan Fontcuberta, (a Igualada), vaig fer unes quantes fotografies digitals del mural i de les imatges constitutives del mural.
Les imatges ceràmiques amb les que està fet el mural donen una nova "textura afegida" a les imatges d'altres autors realitzades per a fer la composició dels retrats del mosaic, creat pel programa d'ordinador utilitzat en el projecte de Fontcuberta.
Però després de fer les fotos del mural, me'n vaig adonar que en un nou "turn of screw" (gir de cargol), jo també podia construir uns nous mosaics digitals que fossin tant unes reinterpretacions de les meves imatges inicials com també de les imatges del mural fotoceràmic de Fontcuberta, (un mural fet d'imatges=retrats seleccionats per Fontcuberta, però que de fet està creat a partir d'altres imatges d'altres autors, (una altres autors que en alguns casos també havien re-fotografiat imatges d'uns altres autors anteriors). És a dir, que en realitat jo he fet uns petits mosaics digitals creats a partir d'altres mosaics que han estat creats per un ordinador sota els auspicis i direcció de Joan Fontcuberta.
Fotografiant detalls de les imatges del mural evidentment també es poden obtenir noves imatges de les imatges fotoceràmiques que es van fer a partir de les imatges originals d'altres autors, revertint el canvi de suport fotogràfic fotografia>fotografia fotoceràmica>fotografia . D'aquesta manera les imatges fotoceràmiques recobren parcialment el seu sentit original i queden descontextualitzades del propi "nou sentit" de les imatges com a conjunt del mural d'en Fontcuberta, (invertint el procés del programari=software que ell va utilitzar per a crear les seves noves imatges (retrats) del mural.
Ell va crear les seves noves imatges (retrats murals) "re-fotografiant" i passant a suport ceràmic unes imatges d'altres autors i reinterpretant/recontextualitzant les tessel·les corresponents de les imatges primigènies alienes, Però nosaltres també podem invertir el seu procediment refotografiant les reproduccions ceràmiques de les mateixes imatges que ell va utilitzar per a construir les imatges del seu mural.
I en un pas posterior, a partir d'aquestes imatges i d'altres imatges primàries inicials meves, jo també he fet unes quantes captures de la pantalla del meu mòbil, (mentre visualitzava la seva galeria d'imatges), o també he utilitzat la opció del mòbil (l'aplicació nativa instal·lada d'origen) que es pot usar per a crear alguns collages digitals, per a així poder crear uns nous mosaics digitals propis, que així barrejaven i reinterpretaven tant les imatges alienes com les fases prèvies resultants del projecte de Joan Fontcuberta.
L'autoria d'aquestes imatges=mosaics digitals meus dels murals igualadins és doncs el fruit d'una successió de reinterpretacions i d'apropiacionismes d'autories, (i també un fruit d'autories diverses i compartides) entre les successives imatges de tot el procés.
I reflexionant sobre els mosaics d'imatges que he fet, finalment me n'adono que he construït una mena de joc de nines russes sobre el fenomen de la re-fotografia, l'apropiacionisme, i, (en definitiva). sobre el concepte de l'autoria fotogràfica.
Aquestes imatges són com poli-"meta-fotografies" d'autoria múltiple,
[mosaic de mosaics, fotografies de fotografies, (d'unes fotografies/de unes altres fotografies / ) ] ...etc, i així successivament, en diverses etapes, graons, baules, o nivells , (com en una sèrie exponencial: ... fotografies al quadrat, fotografies al cub, ...), com si estiguéssim en un joc de matrioshques, en una mena d'apropiacionismes successius, entre les imatges posteriors i les seves precedents.
Fa ja força temps que vaig començar a fer imatges digitals compostes d'altres diverses imatges simples, i ara normalment tot això ja ho faig amb les opcions de captura de pantalla o dels collages digitals dels telèfons mòbils, (de fet, força abans de que arribés la pandèmia amb les seves imatges de "split screens"); i ara és un recurs visual que utilitzo molt sovint.
Però ara, (la casualitat ho ha fet coincidir), aquesta mena d'estètiques visuals que jo utilitzo també està de força actualitat. En aquesta època pandèmica, sovint ens trobem amb propostes visuals que reprenen l'estètica de les "split screens" del s. XX. Durant els confinaments i les jornades de teletreball de la pandèmia sovint hem vist moltes pantalles partides, amb reunions per teleconferència o altres imatges televisives que potser ens recordaven aquelles pel·lícules d'abans, on de sobte apareixien pantalles dividides que ens mostraven accions simultànies en paral·lel, i que eren unes mirades amb representacions múltiples, com els antics retaules, però també molt pròpies i característiques d'aquells anys 60s i 70s del s. XX.
