Comentant una exposició MOLT recomanable, i que us pot obrir i
eixamplar la vostra concepció fotogràfica.
[Sobre la naturalesa i concepció de la fotografia]
Als inicis de la fotografia es pensava que la fotografia era un estri adient
per a capturar i congelar la realitat. De fet, al principi també es posava en qüestió
que fos una disciplina artística.
Amb això darrer, jo hi estic completament d'acord : Jo penso que
la
fotografia NO és "Art", i que (pel contrari)
és molt més que
"Art". -[això sols és una opinió personal]-. Jo crec
que l'abast de la Fotografia, la seva transcendència i importància, la seva
influència històrica, científica, comunicativa, social, i/o econòmica, la seva
característica com a "font documental" i la seva presència actual
(gairebé omnipresent) al Món i a la nostra vida quotidiana, tot això fa que, la
importància i significança de la fotografia vagi molt, (però que MOLT), més
enllà del que podríem considerar vers l'Art d'una manera comparativament paral·lela.
Abans, al principi, es va pensar que la fotografia podia ser (simplement) un
testimoni fidel de la realitat, o si més no, una imatge unívoca i també
objectiva de la realitat.
Amb el temps, es va veure que això no era ben bé així, i que la fotografia
també podia generar moltes altres menes d'imatges, amb múltiples finalitats, i
que no necessàriament (totes) es podien considerar com a "objectives"
ni com a "representacions fidels".
A banda d'altres funcions i intencions, quant a les consideracions sobre
"la realitat vers la fotografia", des d'aleshores, a la
fotografia, (com a molt), potser ja només se la podria considerar com a una
interpretació
personal de la realitat, (i per tant, com a una visió subjectiva).
[sobre les funcions de la fotografia]
Per altra banda, jo sempre he pensat que H. Cartier-Bresson va ser un fotògraf meravellós,
un dels més grans fotògrafs de la història de la fotografia, però també penso
que tot allò de la fotografia de "l'instant decisiu" (com a paradigma
i ideal de l'excel·lència fotogràfica) no sols era un gran error (molt
empobridor) sobre la pròpia concepció de la fotografia, [per limitar-se innecessàriament
a sols a una part de les seves moltes possibilitats].
En la meva opinió, "l'instant decisiu", encara que molt meritori,
està també molt sobrevalorat.
I per això, ara ja si, aquí us vull comentar un fotògraf totalment oposat a
aquesta manera de entendre la fotografia, (com a una disciplina merament
"reproductiva del que es veu o es pot veure").
Ell és un fotògraf que, més que fotografiar el que es veu, o es veia, de fet
sovint fotografia el que no es veu, per que també pensa que una imatge no
sempre val més que mil paraules.
És un gran creador d'imatges i de relats, que narra i construeix històries i
arguments narratius més enllà de limitacions d'instants i moments decisius.
Aquí us deixo un enllaç d'una exposició fotogràfica seva
MOLT
recomanable.
Per a mi, Duane Michals és un dels creadors d'imatges que potser més m'han
influenciat.
En aquest sentit, us recomano MOLT que aneu a veure aquesta exposició. Potser
us agradarà més o menys, però
no us l’hauríeu de perdre!!!
Duane Michals
Sala Fundación MAPFRE Casa Garriga i Nogués
Diputació, 250. Barcelona
Fins el 10/09/2017 https://www.fundacionmapfre.org/fundacion/es_es/exposiciones/sala-casa-garriga-nogues/fotografia-duane-michals.jspVisita virtual:
http://exposiciones.fundacionmapfre.org/duanemichals/visita_virtual/visita_virtual.html
