El fil de la memòria. Joan Oltra. del 10 de desembre al 6 de febrer.
La poètica dels objectes o coses trobades.
http://ilmondogaleria.com/
http://barcelonaphotobloggers.org/2015/12/05/el-fil-de-la-memoria-de-joan-oltra/
http://www.timeout.cat/barcelona/ca/art/joan-oltra-el-fil-de-la-memoria
viernes, 29 de enero de 2016
Visites d'exposicions recents (2) / Jöel Ventura exposa PortraitsInBlack a l'IEFC
Jöel Ventura, fotògraf i professor de l’IEFC, exposa PortraitsInBlack, obra integrada amb més de 40 fotografies on l’ésser humà i el seu entorn són els motius per mostrar les seves inquietuds al voltant del sentit estètic i expressiu de la fotografia.
La mostra s'inaugura el dijous 14 de gener a les 19:00 h, i es pot veure fins al 19 de febrer de 2016a les tres sales expositives de l'IEFC.
http://www.iefc.cat/activitats_culturals/exposicio-joel-ventura.php
http://www.joelventura.com/galeria.php?task=1&idart=125&idsecc=27
http://www.bonart.cat/actual/linstitut-destudis-fotografics-de-catalunya-exposa-les-instantanies-de-joel-ventura/
Visites d'exposicions recents (3) Anna Fando ; IMMERSA
A LA SALA D'ART JOVE de la Generalitat de Catalunya (c/ Calàbria 147 Barcelona)
Anna Fando ; [IMMERSA] www.annafando.com Lexperiència quotidiana serveix com a excusa per plantejar conceptes com les relacions domèstiques, els objectes de consum, la societat global, les xarxes i el món virtual o els llenguatges que envolten el nostre dia a dia. Tot això conforma un espai social (medi on les persones conflueixen) i la construcció d’una identitat personal (mitjà pel qual les persones hi accedeixen). La relació entre les estructures dominants d’aquest espai i la psicologia humana defineixen uns treballs que presenten situacions al voltant de la crítica a les formes del llenguatge, urbanes o virtuals.
L’espai social pot ser una condició, un sentiment, pot ser físic o psicològic, pot ser predeterminat, delimitat o auto-infligit. L’exposició qüestiona l’ús quotidià de l’espai social i les seves relacions entre el cos, la llibertat i la identitat. Partint des de l’experimentació en primera persona, es vol fer visible les situacions de vulnerabilitat que comporta conviure en un espai social regit per les estructures conductuals de la societat globalitzada.
https://www.facebook.com/events/1716021015296011/
https://annafando.wordpress.com/works/
miércoles, 27 de enero de 2016
Orangutà (estudi de les expressions facials)
Fent un estudi de les expressions facials d'un orangutà.
Treballant amb una càmera compacta barata, i (entremig) un vidre de separació amb reflexes, la cosa no va resultar gens fàcil ...
Treballant amb una càmera compacta barata, i (entremig) un vidre de separació amb reflexes, la cosa no va resultar gens fàcil ...
Homenatge al poeta Carles H. Mor
Treballant en una sèrie de collages i monoprints
Tema de la sèrie: "Sopa de lletres"
domingo, 24 de enero de 2016
domingo, 3 de enero de 2016
viernes, 1 de enero de 2016
El pensament i la mirada són lliures. [Sobre la Llibertat i el dret a la privacitat o la pròpia imatge en espais públics] ...
El pensament i la mirada són lliures.
La nostra societat està obsessionada amb la imatge (pròpia o aliena) : tant per lluir-la, com per controlar-la i conservar-la, o per protegir-la.
¿Podria una persona posar-se "guap@" sols per a que el/la vegin guap@ qui aquesta persona vulgui ? (i sense que el/la vegin els/les altres persones?). Tindran raó els partidaris del vel integral?
¿Per què molts dels que es preocupen tant de si la seva imatge pot ser "robada" o "mirada" després exhibèixen sense massa consciència la seva imatge i, (encara més), la seva intimitat a les xarxes socials? ¿Cóm es podria fer una simple fotografia d'un carrer sense "violar" el dret a la pròpia imatge i/o la intimitat o privacitat dels qui hi apareixen? ...
Jo cada vegada faig menys fotografies amb presència humana explícita. I actuo d'aquesta manera precisament, per a defugir problemes o "controvèrsies morals" d'aquesta mena. De moment, encara no he arribat als extrems de demanar a la gent que surti del davant quan vull fer una foto, ni a demanar a la gent que s'apartin per a que no em facin nosa. No és que m'agradi, o no m'agradi, que surtin a les meves imatges. Simplement no vull problemes.
Per altra banda, en la majoria dels casos, tampoc els/les necessito per a fer la mena d'imatges que ara m'interessen.
Però sabeu el pitjor d'això? El pitjor de tot això és que, quasi deixant de fer fotos amb presència humana explícita, també m'he adonat que cada vegada trobo menys a faltar la seva presència a les méves imatges. Estic una mica dubtós: no sé si jo m'estic "deshumanitzant" una mica, o si (encara pitjor) potser la que s'està deshumanitzant és la societat. En qualsevol cas, això ja no em resulta cap problema i, (per sort o per desgràcia), quasi que tant me fa, ...
Com més coneixo a les persones, ... més m'agraden els animals.
La llibertat no consisteix en arribar a controlar el dret a que et mirin o no et mirin. La llibertat total consisteix en arribar al punt en que no et preocupi massa si et miren o no, ...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)