Contrast paradoxal, (espai públic urbà & sentiments familiars privats), ...
Un dia que estava fotografiant aquest memorial va passar una familiar del difunt i em va preguntar per a què eren les fotos que estava fent (suposo que li semblava malament que fotografiés l'arbre amb les flors del memorial).
Sembla paradoxal que quan s'expressa i es fa evident, explícit i públic un sentiment en un espai públic, després es pugui mostrar reticències o rebuig a que es fotografii aquell espai.
Donc per suposat que la senyora, quan es va creure amb el dret de preguntar-me sobre la finalitat de les meves fotos, no estava pensant en el dret a la intimitat i a la pròpia imatge de l'arbre, (que per descomptat, encara que sigui un esser viu, no té cap dret legal d'aquest tipus).
Aquí tampoc vull entrar en consideracions sobre la qüestió adicional de l'apropiació indeguda o l'ús d'un espai públic per a finalitats privades, ..., simplement a vegades em sorpren la curiositat de la gent, o les reaccions que tenen, quan veuen a algú fotografiant -(potser per a ells inexplicàblement o injustificàdament)- alguna cosa que els sembla insòlita ...
La propera vegada que algú em pregunti per què estic fotografiant alguna cosa que els sorprengui els contestaré que: "ho estic fotografiant perque m'he apostat XX euros amb un amic a que, si feia aquestes fotos, vindria algú i em faria precisament aquesta mateixa pregunta. Gràcies doncs per preguntar-m'ho, per que m'acabes de fer guanyar XX euros "... :-)
Nota (per si també teniu curiositat): les fotos eren per a un article que vaig escriure sobre els accidents de trànsit i que després es va publicar al setmanari "L'Eco de Sitges" ...
